Bangladesh (o qualsevol altre lloc...)

Fa algunes setmanes a Bangladesh hi va haver una terrible tragèdia. Més de 400 treballadors d'una fàbrica tèxtil van morir. Gent que cosia roba per Occident a preus ridículs i en males condicions. Els treballadors havien advertit de la precarietat de l'edifici, però la força del capitalisme va ser més brutal i més intensa que mai per fer-los entrar a treballar. I com a resultat, un absolut, absolut desastre. Cal fer autocrítica, i de la grossa; molta gent va morir per satisfer els desitjos de tenir més. Potser és hora, i tot i que fa temps que m'hi miro, ara encara més, és moment de mirar a on i a qui es compra la roba. Primer som les persones! Prou d'explotació salvatge! Si cal, a fer boicot a unes quantes empreses com Mango, el Corte Inglés o Indetex!


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís