La inconsciència i la imbecilitat

El mes passat vaig tenir l'oportunitat anual d'anar a Taltaüll, a la Catalunya Nord. M'encanta perdre'm en el paradís que allí hi trobo, però aquesta vegada en vaig sortir una mica emprenyada. Hi havia un bon grapat de gent que encenia foc enmig del bosc sec; fàcilment una guspira es podia escapar i enfilar-se muntanya amunt provocant un desastre en tots els sentits. I més ràbia quan de camí vam trobar l'Empordà ben cremat per algun o alguna inconscient que va llençar una burilla. Per allí es va presentar un grup de bombers i de gent de l'exèrcit per explicar els riscos que comporta al foc al bosc a l'estiu. Malgrat la bona educació i la pedagogia dels agents, que van obligar a apagar els focs, un cop van ser fora la gent va tornar a encendre les fogueres. De nou, indignació de veure que a la gent li importa un rave la natura, mentre ells puguin fer la seva barbacoa! Sort, però que no tothom és igual i hi ha gent que estima el bosc i la natura. Però en algun moment fallen els valors i la pedagogia...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís