Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
El mes passat vaig tenir l'oportunitat anual d'anar a Taltaüll, a la Catalunya Nord. M'encanta perdre'm en el paradís que allí hi trobo, però aquesta vegada en vaig sortir una mica emprenyada. Hi havia un bon grapat de gent que encenia foc enmig del bosc sec; fàcilment una guspira es podia escapar i enfilar-se muntanya amunt provocant un desastre en tots els sentits. I més ràbia quan de camí vam trobar l'Empordà ben cremat per algun o alguna inconscient que va llençar una burilla. Per allí es va presentar un grup de bombers i de gent de l'exèrcit per explicar els riscos que comporta al foc al bosc a l'estiu. Malgrat la bona educació i la pedagogia dels agents, que van obligar a apagar els focs, un cop van ser fora la gent va tornar a encendre les fogueres. De nou, indignació de veure que a la gent li importa un rave la natura, mentre ells puguin fer la seva barbacoa! Sort, però que no tothom és igual i hi ha gent que estima el bosc i la natura. Però en algun moment fallen els valors i la pedagogia...
Comentaris