Irlanda. Dia 2: de Cork a Castletownbere i l’illa de Bere (22 d’agost de 2012)

La nit ha estat tranquil·la a Cork. De bon matí amb una agradable temperatura ja ens dirigim cap a l’estació de busos, a on tot prenent un cafè esperem que sigui l’hora de pujar al bus que ens portarà a Castletownbere (http://www.castletownbere.ie/ http://en.wikipedia.org/wiki/Castletownbere ; , a la península de Beara (http://en.wikipedia.org/wiki/Beara_Peninsula; http://www.bearatourism.com/  ) . Tot esperant observo, curiosa i contenta, que hi ha bastanta gent que parla en gaèlic i que tota la senyalització és bilingüe, tant en gaèlic (http://ca.wikipedia.org/wiki/Ga%C3%A8lic_irland%C3%A8s)  i anglès. Tot seguit ja enfilem al bus i tot sortint de Cork podem observar la vida a la ciutat i als afores. El paisatge verd i sense cases va prenent protagonisme fins que se m’acaben tancant els ulls i quan els obro sento a la ràdio “The River”, del Boss i estem parats a fer un petit recés després de dues hores de viatge. La parada no dura gaire i fem la darrera hora fins a arribar a Casteltownbere enmig d’un paisatge impressionant, verdíssim i blavíssim; blau pel mar i verd per les muntanyes que hi ha en un costat i a l’altre, respectivament...La carretera és estreta i quan arribem em noto marejada. Ara, el paisatge, bellíssim. Només d’arribar ens saluda una finíssima pluja i un port gran, que segons les guies és el més gran de pesca de peix blanc de tot Irlanda i el segon port natural més gran del món. Les cases són de distints colors i tot i ser un poble relativament petit, hi ha mil i una botigues i dos supermercats (tot i ser petit és el més gran de la zona). Anem al hoste previ pas a l’oficina de turisme i un cop ja l’Old Convent Hostel, situat just darrere de l’església, que alhora fa la funció de gimnàs, deixem les coses. El següent pas en la ruta del dia és preguntar a on podem llogar bicicletes. Ens informen i com que no sabem bé si anem en la direcció correcta, ens parem a preguntar-ho a dos senyors i a una senyora que estan asseguts arran de la carretera i fan petar la xerrada. Ens diuen que ja anem bé però que ens deuen quedar uns dos quilòmetres. Continuem la marxa i de sobte un dels senyors a qui he preguntat se’ns para amb el cotxe i ens fa pujar: s’ha adonat que falta poc perquè tanquin la botiga i que a peu no hi arribaríem, així que ens hi porta. Quedo contenta de veure que encara hi ha gent solidària i altruista pel món. I un cop arribem a la botiga, més del mateix: la senyora és molt amable, ens treu les bicis del mig del merder que té muntat, ens fa rebaixa de preu per arribar ja a migdia i fa unes quantes trucades per esbrinar una informació que li hem demanat. Finalment, diu que no té cadenats per deixar-nos però que no patim, que ningú ens robarà. Marxem i passegem pel poble i anem a comprar al supermercat. En sortint, porto una safata de pastes a la mà i xoco amb un senyor simpatiquíssim que diu que n’hi doni una. M’agafa la mà i em transmet una agradable sensació de benestar que em fa esbotzar un somriure. Al cap d’una estona tornem a trobar el mateix senyor en una cafeteria i em torna a fer el gest amable d’agafar-me les mans. Després d’un cafè reconfortant, car fa fresca (tot i que no fred), anem a agafar el ferri que ens ha de portar fins a l’illa de Bere (http://www.bereisland.net/; http://en.wikipedia.org/wiki/Bere_Island) , a escassos 15 minuts de Castletownbere. Un cop a l’illa el que fem és agafar bicicleta i carretera i manta a explorar l’illa. Les carreteres són realment estretes i en algun moment costerudes, però la vista que s’ofereix és espectacular. De nou, mar en un costat i muntanya a l’altre. Verd i blau, banyat amb colors liles i blaus, grocs i vermells de les flors salvatges que surten a cada marge. Alguna petita cascada d’aigua ens saluda i també un petit gatet se’ns creua pel mig del camí. Durant tot el recorregut també hem trobat un bon grapat de vaques estassades al sol i ovelles més actives en al feina de menjar. També es poden observar a l’illa algunes restes arqueològiques datades de 2000 AC, com ara un menhir (http://en.wikipedia.org/wiki/Menhir) . Una altra cosa que m’ha cridat l’atenció és que a l’illa, de poc més de 200 habitants, no hi ha metge però si escola. La gent es desplaça a Irlanda via ferri, que alhora fa de correu.  Acabem donant la volta a l’illa (no és gaire gran) i n’hauria donat una altra observant el paisatge que s’estenia davant dels nostres ulls. Finalment agafem de nou el ferri i retornem a Castletownbere, a on després d’una reparadora dutxa és moment d’anar a sopar, prèvia passejada pels carrers amb les cases de colors. M’he fixat durant tot el dia que moltes botigues de la zona porten per cognom O’Sullivan (http://en.wikipedia.org/wiki/O%27Sullivan ). Més tard, contemplant un fulletó turístic hi ha descrit que en aquesta zona hi ha dos clans, els O’Sullivan (http://www.bearatourism.com/osullivan.html)  i els Harrington (http://www.bearatourism.com/harrington.html) ...Però el dia, amb una pluja final, ja no dóna per a gaire més...

(La fotografia correspon a un panell publicitari de l'illa de Bere)