Irlanda. Dia 5: de Waterford a Wicklow (25 d’agost de 2012)


Després de passar una nit no molt tranquil·la pels roncs d’una de les persones amb qui compartia la múltiple habitació a l’alberg, ens llevem, esmorzem i poca cosa més que anar cap a l’estació de bus. Allí, després d’informar-nos, agafem un bus que ens porta fins a una bonica població, Arklow (http://www.arklow.ie/; http://en.wikipedia.org/wiki/Arklow) , tota plena de vida. Ja hem abandonat el comtat de Munster (http://en.wikipedia.org/wiki/Munster ) i ens endinsem al de Wicklow (http://www.visitwicklow.ie/ ).  Pel camí, reconec que no he vist gaire el paisatge ja que m’he adormit. Tot i això, ja he pogut veure alguns camps de blat, que de ben segur deuen servir per fer les cerveses com la Guinness (http://ca.wikipedia.org/wiki/Guinness ; http://en.wikipedia.org/wiki/Guinness ) Arklow és un poble ple de vida, amb molts colors pel carrer i molta activitat. Hem fet parada momentània allí i tot seguit, agafant un altre bus i gràcies a l’amabilitat dels transeünts, aconseguim agafar un nou bus que ens porta per l’interior fins a Wicklow, el destí final pel dia d’avui. La carretera és plena de corbes, i el paisatge verdíssim i espectacular. M’adono que hi ha molta gent que aprofita aquests busos per fer petits trajectes entre pobles veïns. Finalment, arribem a Wicklow (http://en.wikipedia.org/wiki/Wicklow)  i en poca estona arribem al Captain Halpin’s Bunkhouse hostel (en homenatge al capità Halpin : http://en.wikipedia.org/wiki/Robert_Halpin ). Ens instal·lem, preguntem què es pot fer i marxem a menjar una mica per agafar forces. El senyor del hostel ens recomana una ruta a través dels penya-segats, que decidim fer; en primer lloc ens deixem caure al Black Castle (http://www.visitwicklow.ie/heritage/black_castle.htm; http://www.discoverireland.com/us/ireland-things-to-see-and-do/listings/product/?fid=FI_49268  ), totalment en runes i que és d’aproximadament l’època del víkings.  El paisatge que s’hi observa és del tot espectacular!!! Tot passejant em perdo en la bellesa del paisatge, la bravura del mar, la llibertat de l’aigua xocant contra les roques i les roques escarpades per centúries, el verd impressionant de l’herba barrejat amb els colors de les flors, etc. Tot caminant i mirant al mar de tant en tant es veuen els caps d’algunes foques. Finalment, baixem un moment a una petita platja i l’estona se’m passa volant contemplant com les foques treuen i amaguen el cap de sota l’aigua. Però la pluja, que mai deixa de fer acte de presència, em desperta del somni momentani i continuem el camí fins a arribar a unes torres, el final del camí, que se m’ha fet curt. L’única cosa que no m’ha acabat de convèncer del lloc és que hi ha un camp de golf que arriba fins gairebé al mateix penya-segat i que has de fer un tros de camí pels afores abans de poder tornar a contemplar el paisatge. De fet, el camp de golf ocupa tot el camí entre el Black Castle i les tres torres... coses que no m’agraden del progrés, trencar aquest indret natural en benefici privat...Com que ja és una mica tard, retornem per un camí de la ciutat i anem a descansar al hostel, després de veure com l’equip femení local guanyava algun títol i tot el poble ho celebrava amb cotxes pitant...
(La fotografia correspon a un dels penya-segats de Wicklow) 

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís