Irlanda. Dia 5: de Waterford a Wicklow (25 d’agost de 2012)
Després de
passar una nit no molt tranquil·la pels roncs d’una de les persones amb qui
compartia la múltiple habitació a l’alberg, ens llevem, esmorzem i poca cosa
més que anar cap a l’estació de bus. Allí, després d’informar-nos, agafem un
bus que ens porta fins a una bonica població, Arklow (http://www.arklow.ie/; http://en.wikipedia.org/wiki/Arklow)
, tota plena de vida. Ja hem abandonat el comtat de Munster (http://en.wikipedia.org/wiki/Munster
) i ens endinsem al de Wicklow (http://www.visitwicklow.ie/
). Pel camí, reconec que no he vist
gaire el paisatge ja que m’he adormit. Tot i això, ja he pogut veure alguns
camps de blat, que de ben segur deuen servir per fer les cerveses com la
Guinness (http://ca.wikipedia.org/wiki/Guinness
; http://en.wikipedia.org/wiki/Guinness
) Arklow és un poble ple de vida, amb molts colors pel carrer i molta
activitat. Hem fet parada momentània allí i tot seguit, agafant un altre bus i
gràcies a l’amabilitat dels transeünts, aconseguim agafar un nou bus que ens
porta per l’interior fins a Wicklow, el destí final pel dia d’avui. La
carretera és plena de corbes, i el paisatge verdíssim i espectacular. M’adono
que hi ha molta gent que aprofita aquests busos per fer petits trajectes entre
pobles veïns. Finalment, arribem a Wicklow (http://en.wikipedia.org/wiki/Wicklow)
i en poca estona arribem al Captain
Halpin’s Bunkhouse hostel (en homenatge al capità Halpin : http://en.wikipedia.org/wiki/Robert_Halpin
). Ens instal·lem, preguntem què es pot fer i marxem a menjar una mica per
agafar forces. El senyor del hostel ens recomana una ruta a través dels
penya-segats, que decidim fer; en primer lloc ens deixem caure al Black Castle
(http://www.visitwicklow.ie/heritage/black_castle.htm;
http://www.discoverireland.com/us/ireland-things-to-see-and-do/listings/product/?fid=FI_49268 ), totalment en runes i que és
d’aproximadament l’època del víkings. El
paisatge que s’hi observa és del tot espectacular!!! Tot passejant em perdo en
la bellesa del paisatge, la bravura del mar, la llibertat de l’aigua xocant
contra les roques i les roques escarpades per centúries, el verd impressionant
de l’herba barrejat amb els colors de les flors, etc. Tot caminant i mirant al
mar de tant en tant es veuen els caps d’algunes foques. Finalment, baixem un
moment a una petita platja i l’estona se’m passa volant contemplant com les
foques treuen i amaguen el cap de sota l’aigua. Però la pluja, que mai deixa de
fer acte de presència, em desperta del somni momentani i continuem el camí fins
a arribar a unes torres, el final del camí, que se m’ha fet curt. L’única cosa
que no m’ha acabat de convèncer del lloc és que hi ha un camp de golf que
arriba fins gairebé al mateix penya-segat i que has de fer un tros de camí pels
afores abans de poder tornar a contemplar el paisatge. De fet, el camp de golf
ocupa tot el camí entre el Black Castle i les tres torres... coses que no
m’agraden del progrés, trencar aquest indret natural en benefici privat...Com
que ja és una mica tard, retornem per un camí de la ciutat i anem a descansar
al hostel, després de veure com l’equip femení local guanyava algun títol i tot
el poble ho celebrava amb cotxes pitant...
(La fotografia correspon a un dels penya-segats de Wicklow)
Comentaris