Crims d'honor, l'essència de l'horror

En el llibre que vaig comentar en el post d'ahir, hi havia un moment en què es parlava dels crims d'honor, que més que res són crims d'horror. Normalment, els pateixen les dones i són crims absurds i horribles. Si una dona no es comporta segons la interpretació de certs textos que fan els homes, són directament condemnades a mort. Moltes vegades són assassinades en el si de les seves pròpies famílies, mentre que en d'altres casos l'horror es manifesta públicament. Dones lapidades (quina ràbia i quines ganes de plorar quan veus que són enterrades i apedregades dins a morir) per denúncies a vegades falses i que han comès el gran pecat d'estar amb un home sense estar casades. O bé desfigurades amb àcid i un llarg etcètera d'horrors... En nom de què i de qui aquestes abominacions? I el pitjor de tot és que tots aquests crims, malauradament diaris, es dilueixen en el no res... Trist, molt trist. I el pitjor de tot, el silenci que ens fa a totes i a tots còmplices.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís