Irlanda.Dia 9: de Dublín a Girona (29 d’agost de 2012)
Les
darreres hores a Éire no donen per gaire. Acabar de fer la maleta, anar a
buscar el bus i arribar a l’aeroport, tot esperant que sigui l’hora d’agafar el
vol que ens retornarà a Girona. Tot fent temps, recopilo unes quantes imatges:
la gran amabilitat de la gent, penya-segats increïbles, sensació de llibertat,
la natura salvatge, la pluja incessant;
un poble ple d’història i de penúries que no ha parat fins ser lliure.
El misticisme, com devia ser la vida a la prehistòria, les cerveses, la música,
la calma de la gent que mai s’estressa, sentir parlar gaèlic, tot es barreja en
els pensaments. I després d’aquests, del viscut, arriben les ganes de continuar
coneixent l’interior del país, el nord, sentir música celta, inflar-me de nou
de més cerveses, encantar-me veient les vaques pasturar, perdre’m per la
prehistòria en llocs remots... Se m’encén la bombeta i em pregunto: quan torno
a Irlanda? Espero que d’aquí a ben poc!
(La foto és d'una de les foques que vam veure durant la passejada pels penya-segats de Wicklow)
Comentaris