Irlanda.Dia 9: de Dublín a Girona (29 d’agost de 2012)


Les darreres hores a Éire no donen per gaire. Acabar de fer la maleta, anar a buscar el bus i arribar a l’aeroport, tot esperant que sigui l’hora d’agafar el vol que ens retornarà a Girona. Tot fent temps, recopilo unes quantes imatges: la gran amabilitat de la gent, penya-segats increïbles, sensació de llibertat, la natura salvatge, la pluja incessant;  un poble ple d’història i de penúries que no ha parat fins ser lliure. El misticisme, com devia ser la vida a la prehistòria, les cerveses, la música, la calma de la gent que mai s’estressa, sentir parlar gaèlic, tot es barreja en els pensaments. I després d’aquests, del viscut, arriben les ganes de continuar coneixent l’interior del país, el nord, sentir música celta, inflar-me de nou de més cerveses, encantar-me veient les vaques pasturar, perdre’m per la prehistòria en llocs remots... Se m’encén la bombeta i em pregunto: quan torno a Irlanda? Espero que d’aquí a ben poc!
(La foto és d'una de les foques que vam veure durant la passejada pels penya-segats de Wicklow) 
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís