Irlanda. Dia 8: Dublín (III) (28 d’agost de 2012)

Després de l’agradable nit de festa, dormim com troncs, amb la pluja fent de nana per adormir-nos. Al matí, sorprenentment assolellat, ens aixequem amb mandra, esmorzem i ens llancem a acabar de conèixer la ciutat. La primera parada del matí és de nou la zona del castell, a on hi ha un cache del joc dels geocatchings. Aprofitem per fer un deliciós cafè a la biblioteca Chester Beatty (http://www.cbl.ie/). L’entrada a aquesta biblioteca-museu és gratuïta. Es va construir gràcies a la generositat d’un magnat americà d’origen irlandès que va recopilar una bona pila de llibres, sobretot de caire religiós i que els va ajuntar en aquest edifici de Dublín. Faig una ullada ràpida als molts Corans que hi ha, provinents de molts països musulmans, així com a molts llibres d’art xinès i japonès. Una visita inesperada i la veritat, del tot recomanable. Després, la següent parada és la zona de Temple Bar, a on aprofitem per fer algunes compres abans d’anar a dinar a un restaurant japonès de la zona, bastant concorregut i a on dinem més que bé. I amb la panxa plena, a fer baixar una mica el dinar anant cap a la zona del Parlament, tot xino-xano. Un cop allí, entrem al museu d’arqueologia de la ciutat, que també té entrada gratuïta (http://www.museum.ie/en/intro/archaeology-and-ethnography-museum.aspx; http://www.museum.ie/en/exhibition-list/archaeology-and-ethnography-permanent-exhibitions.aspx; ). M’encanto durant una bona estona contemplant les joies que ja portaven els humans a la prehistòria (http://www.museum.ie/en/exhibition/prehistoric-ireland.aspx) , molt ben fetes i impressionants. També em crida l’atenció l’època dels víkings (http://www.museum.ie/en/exhibition/viking-ireland.aspx), però el que més em capta els sentits és l’exposició que hi ha amb persones momificades i de les quals, gràcies a estudis científics, se n’ha pogut refer una mica la vida. Hi ha una mòmia d’un senyor que conserva una bona cabellera i segons explica el plafó, va ser assassinat. Per la cabellera es va deduir que va morir a la tardor, ja que portava una dieta vegetariana, ja que l’època de la carn encara no havia arribat. A més, es cuidava els cabells amb productes importats, fet que suggereix que tenia cert estatus social i que s’ho podia permetre. Després de l’exposició anem a veure la casa d’Oscar Wilde (http://ca.wikipedia.org/wiki/Oscar_Wilde)  i aprofitem per fer un cache. I d’aquí, desfem el camí fet i anem a l’altra punta de la ciutat, a la catedral de Sant Patrick, (http://www.stpatrickscathedral.ie/index.aspx; http://en.wikipedia.org/wiki/St_Patrick%27s_Cathedral,_Dublin ), realment bonica, però com que fan pagar per entrar, passem una estona als seus bonics jardins abans de tornar a passar per la catedral de Crist i anar a descansar una estona. Sortosament, no ha plogut en tot el dia! Finalment, després d’una dutxa és moment de tornar a Temple Bar, a on sopem al restaurant a on treballa la meva amiga, el Pintxo i acabem fent una Smitwicks (http://www.smithwicks.ie/; http://en.wikipedia.org/wiki/Smithwick's ) amb una mica de Guinness al mític Temple Bar, a on hi ha un parell de senyors tocant música tradicional irlandesa. I poca cosa més que dormir per esgotar les últimes hores a Irlanda  (per cert, en tancar els ulls començo a sentir la pluja ja caient; era estrany un dia sense ni una gota d’aigua, que per cert, la tenen gratuïta!!) 

(La fotografia és dels jardins de la catedral de Sant Patrici)