Irlanda. Dia 8: Dublín (III) (28 d’agost de 2012)


Després de l’agradable nit de festa, dormim com troncs, amb la pluja fent de nana per adormir-nos. Al matí, sorprenentment assolellat, ens aixequem amb mandra, esmorzem i ens llancem a acabar de conèixer la ciutat. La primera parada del matí és de nou la zona del castell, a on hi ha un cache del joc dels geocatchings. Aprofitem per fer un deliciós cafè a la biblioteca Chester Beatty (http://www.cbl.ie/). L’entrada a aquesta biblioteca-museu és gratuïta. Es va construir gràcies a la generositat d’un magnat americà d’origen irlandès que va recopilar una bona pila de llibres, sobretot de caire religiós i que els va ajuntar en aquest edifici de Dublín. Faig una ullada ràpida als molts Corans que hi ha, provinents de molts països musulmans, així com a molts llibres d’art xinès i japonès. Una visita inesperada i la veritat, del tot recomanable. Després, la següent parada és la zona de Temple Bar, a on aprofitem per fer algunes compres abans d’anar a dinar a un restaurant japonès de la zona, bastant concorregut i a on dinem més que bé. I amb la panxa plena, a fer baixar una mica el dinar anant cap a la zona del Parlament, tot xino-xano. Un cop allí, entrem al museu d’arqueologia de la ciutat, que també té entrada gratuïta (http://www.museum.ie/en/intro/archaeology-and-ethnography-museum.aspx; http://www.museum.ie/en/exhibition-list/archaeology-and-ethnography-permanent-exhibitions.aspx; ). M’encanto durant una bona estona contemplant les joies que ja portaven els humans a la prehistòria (http://www.museum.ie/en/exhibition/prehistoric-ireland.aspx) , molt ben fetes i impressionants. També em crida l’atenció l’època dels víkings (http://www.museum.ie/en/exhibition/viking-ireland.aspx), però el que més em capta els sentits és l’exposició que hi ha amb persones momificades i de les quals, gràcies a estudis científics, se n’ha pogut refer una mica la vida. Hi ha una mòmia d’un senyor que conserva una bona cabellera i segons explica el plafó, va ser assassinat. Per la cabellera es va deduir que va morir a la tardor, ja que portava una dieta vegetariana, ja que l’època de la carn encara no havia arribat. A més, es cuidava els cabells amb productes importats, fet que suggereix que tenia cert estatus social i que s’ho podia permetre. Després de l’exposició anem a veure la casa d’Oscar Wilde (http://ca.wikipedia.org/wiki/Oscar_Wilde)  i aprofitem per fer un cache. I d’aquí, desfem el camí fet i anem a l’altra punta de la ciutat, a la catedral de Sant Patrick, (http://www.stpatrickscathedral.ie/index.aspx; http://en.wikipedia.org/wiki/St_Patrick%27s_Cathedral,_Dublin ), realment bonica, però com que fan pagar per entrar, passem una estona als seus bonics jardins abans de tornar a passar per la catedral de Crist i anar a descansar una estona. Sortosament, no ha plogut en tot el dia! Finalment, després d’una dutxa és moment de tornar a Temple Bar, a on sopem al restaurant a on treballa la meva amiga, el Pintxo i acabem fent una Smitwicks (http://www.smithwicks.ie/; http://en.wikipedia.org/wiki/Smithwick's ) amb una mica de Guinness al mític Temple Bar, a on hi ha un parell de senyors tocant música tradicional irlandesa. I poca cosa més que dormir per esgotar les últimes hores a Irlanda  (per cert, en tancar els ulls començo a sentir la pluja ja caient; era estrany un dia sense ni una gota d’aigua, que per cert, la tenen gratuïta!!) 
(La fotografia és dels jardins de la catedral de Sant Patrici) 

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís