Irlanda. Dia 7: Dublín (II) (27 d’agost de 2012) (i IV)

Després d’aquestes històries, anem cap al parc de St Stephen Green (http://en.wikipedia.org/wiki/St_Stephen%27s_Green)  a on a l’entrada hi ha l’estàtua de Wolf Tone (http://en.wikipedia.org/wiki/Wolfe_Tone), feta per Edward Delaney (http://en.wikipedia.org/wiki/Edward_Delaney)  És un dels herois de la història d’Irlanda, i va ser dels primers que va aconseguir la unió dels irlandesos davant dels invasors, tot i ser protestant (1798). Però la seva empresa de revolta va fracassar i el van capturar els anglesos. Per evitar-se una tortuosa mort a on l’obrien en canal, li rostien les vísceres, els hi feien menjar i al final li tallaven els testicles i si encara no havia mort el deixaven agonitzant, es va tallar el coll a la cel·la i abans de morir va passar tota una nit desangnant-se. Com a curiositat hi ha la llegenda que tocar els testicles a l’estàtua d’aquest heroi nacional porta bona sort, però és millor que no et vegi cap irlandès perquè et pot muntar un bon pollastre... Entrem al parc i ens trobem amb una estàtua de la fam, un de les moltes que hi ha per Dublín. I és que aquest poble irlandès ha passat moltíssimes penúries i èpoques de grans fams (http://en.wikipedia.org/wiki/Great_Famine_%28Ireland%29) , que es recorden perfectament. També el guia ens explica el perquè de la bandera irlandesa: el verd els catòlics, el taronja dels protestants i finalment el blanc que simbolitza la unió entre les dues comunitats. Abans d’acabar el fantàstic tour encara ens explica que avui en dia, a l’Ulster hi ha una zona anglesa i el conflicte, ben servit. Ens explica que el 1922, quan Irlanda va aconseguir per fi la seva independència, un dels tractes va ser que aquella zona quedés sota domini anglès, però no tots els polítics s’hi van avenir i Micheal Collins (http://www.ireland-information.com/articles/michaelcollins.htm) , el que va signar el tractat, va ser assassinat pocs mesos després. Ah, i una altra curiositat: el trèvol de tres fulles que és el símbol de l’illa prové de l’època de Sant Patrici i seria una simbolisme de la Santíssima Trinitat.

Un cop acabat el tour (i encara hi hauria més per explicar) anem a menjar en un bar proper i seguidament, seguint les indicacions del guia, podem entrar a veure el Book of Kells a meitat de preu (4.5  eurosquan falta mitja hora per tancar). La veritat és que és bonic de veure, però el que més m’impressiona és la biblioteca que hi ha a la segona planta, amb llibres antiquíssims! (http://es.wikipedia.org/wiki/Trinity_College_%28Dubl%C3%ADn%29#La_biblioteca) No hi passem gaire estona i un cop vista, marxem cap a preparar-nos pel vespre. Una dutxa que em desperta i després un bon tros de pizza en un restaurant fan coixí per aguantar una nit de concert genial, amb una boníssima banda que fa versions de tot tipus (clava les d’U2) a un bar que fan la cervesa casolana, el Porterhouse (http://www.porterhousebrewco.com/). N’assaboreixo un parell de negres i per acabar la nit, ens perdem per la ciutat buscant geocatchings... i cap a descansar!

(La imatge és del monument de la fam que hi ha dins del parc de  St. Stephen green)