Irlanda. Dia 1: de Girona a Cork (21 d’agost de 2012)


La nit a Girona ha estat extremadament calorosa, de les més càlides que recordo haver viscut, fet  que no m’ha deixat pràcticament aclucar ull. Quan el rellotge marcava poc més de les quatre de la matinada ha estat el moment de llevar-se i anar a l’estació a buscar el bus. Un viatge cap a l’aeroport i des d’allí, esperar que es fes el moment de pujar a l’avió. Tot esperant, una alegria: una nena apareguda de la filera de passatgers se m’ha abraçat i no m’ha deixat fins que ens hem hagut de separar a la pujada de l’avió. Fins i tot m’ha dit mama en més d’una ocasió! Contenta però sorpresa, m’adormo quan l’avió s’enlaira (amb retard) i quan obro de nous els ulls ja estem aterrant a Cork (http://ca.wikipedia.org/wiki/Cork; http://en.wikipedia.org/wiki/Cork_(city) ), la segona ciutat d’Irlanda (http://ca.wikipedia.org/wiki/Rep%C3%BAblica_d%27Irlanda ; http://www.discoverireland.com/es/ )  en nombre d’habitants (aproximadament uns 127000) i situada al comptat de Munster (http://ca.wikipedia.org/wiki/Munster) . El procediment, el de sempre a l’aeroport:  sortir, agafar les maletes, passar controls i agafar un bus que ens deixa a l’estació de Kent, l’estació de tren de Cork. I és que tenim el hostel, el Aaran hostel, a 100 metres. El dia és rúfol i de seguida plou. La simpàtica mestressa, la Tracy, ens diu que en una mateix hora veurem ploure i sortir el sol, com efectivament comprovem al cap de pocs minuts. Ens instal·lem i ja marxem a endinsar-nos a les profunditats de la ciutat, tot passant prèviament per l’estació de busos a buscar informació. La ciutat està dividida pel riu Lee i ens perdem cap a la zona més concorreguda, un seguit de carrers plens de botigues, de vianants, plens de vida. El nucli d’aquest centre és Sant Patrick Street (http://en.wikipedia.org/wiki/St._Patrick%27s_Street) , que es ramifica cap a dins de Oliver Plunkett i acabem, gairebé sense ni esperar-ho, davant de l’English Market (http://en.wikipedia.org/wiki/English_Market) , un mercat ple de parades de fruites, verdures, carnisseries, roba, peixateries, a on també es poden degustar deliciosos productes. Ens hi perdem una estona i acabem dinant allí, a peu dret. I a mesura que avança la tarda, ens deixem portar pel laberint de carrers, no sense que de tant en tant la pluja faci acte de presència i ens mulli la closca. Entre l’entramat de carrers acabem en una cantonada a on hi ha un pub amb tres banderes penjades a la façana: una estelada, una ikurriña i una bandera de Galiza, fet que em provoca un enorme somriure. Els habitants de Cork (fundada entre els segles VI i XII, damunt del que era un establiment monàstic) la consideren la “veritable capital d’Irlanda” i s’anomenen a si mateixos “els rebels”. També  tot caminant acabem passant per davant de l’església de Sant Pere i Sant Pau i de tornada cap al hostel, també per la de Sant Patrick, una església catòlica molt bonica que té més de 175 anys i que té les portes pintades de lila cridaner!. Després de no haver parat en tot el dia, retornem al hostel a descansar una mica, entre plugim i plugim. I per acabar de rematar la nit anem a parar en un pub per fer una Guinness i escoltar molt bona música en directe abans de retornar a descansar després del tragí, tot i que marxem de la ciutat sense haver tingut temps de visitar la catedral de Saint Finbarre (http://en.wikipedia.org/wiki/Saint_Finbarre%27s_Cathedral) o el barri de , a més de veure l’Opera per fora...
(La foto correspon a la façana del pub a on oneja l’estelada)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís