La densitat del repòs de la cendra

Aquest és el títol que Jordi Fornos ha donat al seu últim poemari, després de publicar el 2009 “L’opi d’una nit d’hivern”. En aquest nou volum d’exquisida poesia, també s’hi poden trobar els dibuixos d’Oriol Tuca i el pròleg de Josep Maria Uyà. Vaig tenir la sort d’assistir a la presentació del llibre a l’auditori Viader de la Casa de cultura de Girona i gaudir de la bellesa dels poemes acompanyats pel grup Sonsotons. Uns poemes que comminen a pensar, a meditar sobre diferents paisatges, després d’un fantàstic preludi: paisatges urbans, paisatges corporis, paisatges onírics o bé paisatges naturals. És difícil fer-ne una tria, car tots els versos ideats per Fornos tenen un no-sé-què que enganxa... però n’hi ha alguns que m’han copsat tota l’atenció, com ara “Surrealistes a Llançà”, “Roma”, “Pontós” o  “Extremera”, per destacar-ne alguns. Un poemari per delectar-lo poc a poc, lentament, assaborint cada mot, cada poema, per enriquir-se un mateix deixant anar el pensament i la imaginació. Filosofia pura. Llegir “La densitat del repòs de la cendra”, un plaer pels sentits!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís