Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Aquest és el títol que Jordi Fornos ha donat al seu últim poemari, després de publicar el 2009 “L’opi d’una nit d’hivern”. En aquest nou volum d’exquisida poesia, també s’hi poden trobar els dibuixos d’Oriol Tuca i el pròleg de Josep Maria Uyà. Vaig tenir la sort d’assistir a la presentació del llibre a l’auditori Viader de la Casa de cultura de Girona i gaudir de la bellesa dels poemes acompanyats pel grup Sonsotons. Uns poemes que comminen a pensar, a meditar sobre diferents paisatges, després d’un fantàstic preludi: paisatges urbans, paisatges corporis, paisatges onírics o bé paisatges naturals. És difícil fer-ne una tria, car tots els versos ideats per Fornos tenen un no-sé-què que enganxa... però n’hi ha alguns que m’han copsat tota l’atenció, com ara “Surrealistes a Llançà”, “Roma”, “Pontós” o “Extremera”, per destacar-ne alguns. Un poemari per delectar-lo poc a poc, lentament, assaborint cada mot, cada poema, per enriquir-se un mateix deixant anar el pensament i la imaginació. Filosofia pura. Llegir “La densitat del repòs de la cendra”, un plaer pels sentits!
Comentaris