Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Ahir es va declarar oficialment la primavera! Després de l’hivern glaçat, del recés i el recolliment, com cada any, arriba l’esclat de colors, els ocells migradors retornen, molts arbres, fins fa poc esquelets, recuperen l’esplandor. Els camps, fins fa poc erms, rebroten de vida. Els dies s’allarguen, l’escalf del sol es fa més evident. Temps de renaixença i de rebrot. Com el rebrot dels joves i les joves valencians i d’arreu del món que estiren als seus conciutadans i conciutadanes a lluitar per un món millor. Comença una primavera plena de nous projectes i noves il·lusions! Benvinguda!
Comentaris