Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
Les imatges que capta la meva retina per Kennett Square semblen les d’una pel·lícula, sincerament. Tot de cases amb el seu jardí, el seu gos i els grans cotxes. Als afores dels pobles, per petits que siguin, hi ha els grans centres comercials, amb hipermercats que tenen obert les vint-i-quatre hores al dia, el McDonalds i unes quantes cadenes més de menjar ràpid. Als súpers et perds de la quantitat enorme de coses que hi pots trobar. Gairebé dona per anar-hi a passar la tarda i distreure’s! Hi trobes de tot, fins i tot telèfons mòbils i farmàcies. També vaig tenir l’oportunitat dies enrere de visitar la casa d’una de les secretàries de la feina: enmig de la natura la casa amb el jardí, un parell de gossos, el garatge farcit de bicicletes i tota mena d’estris, un gran menjador... en fi, em va semblar que entrava en qualsevol pel·lícula americana...
Comentaris