L'oca (un conte)

Se m’acudí fer-li el regal a l’Ivette el dia que vam anar a visitar la seva anciana tia-àvia. Per a la gent de pagès l’estona de la migdiada és sagrada, així que després d’assaborir un bon arròs a la cassola i vedella amb bolets, regat amb vi casolà i acabat amb un licor d’herbes de recepta ancestral, vam anar a passejar mentre la bona dona trencava el son. Quan estàvem parant el sol primaveral prop de la bassa de la masia ens vam fixar en el festeig de dues oques. I no em vaig poder estar de festejar la dona que em va feliç i vam acabar fent l’amor tendrament com ho feien les dues oques. Després de volar amb ella pel paradís del plaer, fins aquell instant a on tot és felicitat, vaig decidir que li faria un regal divertit pel nostre segon aniversari com a parella. Aprofitant que ella estudiava a les nits a la biblioteca, vaig començar a muntar un tauler del joc de l’oca una mica especial i fet a mida. Vaig dedicar-me a fer composicions amb “Photoshop”  de les tradicionals caselles una mica modificades. Hi vaig passar una bona colla d’hores, però em va ser igual perdre’m fins i tot un Barça-Madrid amb els amics adduint que tenia mal de cap, ja que era la nit abans del nostre aniversari i el tauler de joc encara no estava acabat.

Després d’una nit gairebé en blanc, vaig reeixir a acabar el meu regal. La volia sorprendre però fou ella primer qui ho aconseguí, ja que em va preparar un sopar romàntic i em va regalar una escapadeta de cap de setmana a un hotelet dels Pirineus. Mentre la besava apassionadament, li vaig posar al fantàstic escot que lluïa un paper amb les següents paraules “El teu regal està amagat enmig de la teva roba, aquella que m’agrada treure’t amb tendresa o salvatgement”. Esclafí a rialles i va anar directament a escodrinyar el calaix de la seva roba interior, a on vaig amagar el tauler de l’oca. L’obrí i es quedà bocabadada, però de seguida digué: comencem ja la partida? Amb un  vaset d’herbes eivissenques i fruits secs per acompanyar la singular partida, vam estendre el tauler damunt la taula del menjador i després de sortejar l’ordre de joc, vaig guanyar i vaig començar a moure fitxa. Vaig treure un sis i em va tocar, segons el tauler,  quedar nuu de la part superior del cos, anar fins a la casella 12, treure’m els pantalons i tornar a tirar (com caram se’m va acudir que les dues caselles que substituïen el pont del joc original serien les de llevar-se la roba de la part superior i inferior del cos!). Em tocà quedar-me, després de la tirada, a la casella 13. Seguidament qui llançà el dau a l’aire fou la meva estimada. Ella, ben múrria, aprofità per llepar-me dins de l’orella mentre ella treia un 5 (una casella de petó, que vaig fer que equivalgués a una casella de l’oca) i li tornava a tocar a tirar, però amb el beneplàcit que abans servidor li hagués fet un petó de rosca. De la casella 5 saltà ja a la 9, a on va ser ella qui em va fer un petó sobre la tela dels calçotets ja una mica boteruts. I com mana la tradició, va tornar a tirar: la seva fitxa (que no ho he dit, però tenia forma de penis): la casella a on s’escaigué fou l’11. En aquesta, el que havia de fer la persona que hi caigués era engrapar tanta estona com volgués les natges de l’altre contrincant. I caram com s’hi va recrear, me les tocà, engrapà i petonejar fins que de davant de les cames en sortí un bon bec d’oca. Amb la meva oca volent picotejar quelcom, vaig deixar la sort en mans del dau, que em regalà un 6! M’avançava per moments, però la meva cara de goig deixà de ser-ho quan vaig anar a parar a la casella 19, la de la fonda en el joc tradicional i a on en la meva versió modificada, hi vaig posar que el contrincant podia fer el que volgués amb el qui hi havia caigut. L’Ivette em feu un llengot, una picada d’ullet i em desposseí dels calçotets i es va dedicar a fer delicats petons al bec ben escalfat de l’oca. Veient que servidor no es podia moure i es posava molt nerviós, va deixar l’oca ben afamada i va tirar de nou els daus I de la casella 11 va passar a la 15. En aquesta casella, poca cosa a fer, més que deixar-se engrapar el paquet o les tetes per l’altre. Així doncs, li vaig llevar la brusa i per davall dels sostenidors li vaig estar pessigant i acaronant els mugrons amb el palmell de la mà fins que gairebé la faig córrer. Després de deixar-la panteixant però sense que acabés d’esclatar (fet expressament per a donar més emoció al joc), va tornar a tirar ella, ja que la casella 19 tenia penalització d’una vegada sense tirar. I de la 15, gràcies al 3 que va treure, va passar a la 18, casella petó-oca i per tant, va saltar a la 23 després de regalar-me un bes a la punta del nassiró, un altre al lòbul de l’orella. I com que li tornava a tocar jugar amb la sort, de la casella 23 passà a la 28. En aquesta la meva imaginació havia previst que s’havia d’untar una part del cos de l’altre amb quelcom i llepar-ho. Com que era ella qui havia anat a parar a la casella, va agafar melmelada de maduixa i m’untà tot el fal·lus per després deixar-lo ben olorós però sense rastre de melmelada una vegada se’l va haver endinsat unes quantes vegades (que a mi em van semblar poquíssimes) gola avall. Acabada la dutxada i assecada de melmelada del meu coll d’oca, trempat i tremolós, vaig tirar jo. I per fi la sort fou la meva aliada, ja que vaig anar a parar a la 23, també una casella bes-oca. I com que em tocava per petons a mi, li vaig aixecar la faldilla, li vaig apartar el tanga i li vaig fer un petó al clítoris. I així, de la 23 a la 27, a on abans de tornar a tirar, li vaig fer un petó al coll. El dau m’obsequià amb un 4... i això significà que vaig caure al pou-penyora:  dues vegades sense tirar i ella em podia fer per partida doble, el que volgués. No sabia si emprenyar-me o alegrar-me per la meva bona/mala sort! El somriure picant d’ella em feu presagiar el pitjor, com així fou: es va treure la roba interior, em feu estirar a terra i em va posar la seva feminitat prop de la cara; la llengua, gens innocent, li feu sortir gemecs d’alegria un parell de vegades, seguides i intenses. Satisfeta, es tornà a amagar el sexe sota la roba interior i deixà anar al dau; la primera tirada la portà a la parada 32 (suposo que devia tenir la sort dels principiants en el joc i la sort de ser el seu aniversari), un altre casella oca-petó i d’aquesta a la 36, a on després de fer-me un petó a la nuca i un a la natja esquerre, tornà a tirar per anar a petar a la casella 42. I aquí se’m va escapar el riure, ja que li tocava penalització, la de tornar a la casella 39 i treure’s, segons manava la casella, la peça de roba que l’altre li indiqués; li vaig llevar la faldilla i el bec de l’oca va començar a piular frenètic en veure que només un trosset de roba negre el privava de picotejar el seu menjar preferit. De la casella 31 vaig anar a parar a la 36 i vaig saltar a la 41 (després dels preceptius petons, un al mugró dret i l’altre als llavis de l’Ivette). I de la 41, després de treure un 3, vaig anar a petar a la 44, a on em tocava tapar els ulls a l’altra jugadora i fer el que em plagués. Així ho vaig fer: la vaig asseure en una cadira, li vaig tapar els ulls i em vaig dedicar a excitar-la tot fregant la meva llengua per les seves cuixes, les seves orelles, el seu coll...Quan ja li veia la roba interior molla, vaig parar i li vaig destapar els ulls per tal que pogués tornar a tirar. I aquesta vegada la sort l’afavorí, ja que de casella 39 anà a parar a la 50 tot passant per la 45 i pagant el peatge de fer-me dos besos ben humits, un a la boca i un altre a les bosses escrotals. I de a 50, previ tiratge del dau, la meva petita va acabar a la 52.. la casella presó! En aquesta, seguint les normes adaptades del joc original, el jugador no es pot moure fins que un altre hi caigui! La seva careta de pena m’entendrí per moments, però vaig decidir jugar solet, mentre ella em mirava i s’excitava soleta. De la casella 44 a on hi havia la meva fitxa en forma de pits, vaig anar a petar a la 50 (de nou casella de bes-oca), d’aquesta a la 54, just en acabar de fer-li un petó a les parpelles i un altre a l’entrecuix humit i calentó. I mentrestant, ella parada a la 52... La següent combinació del dau va ser un 3, que em deixà de pet a 57, a on el photoshop m’hi havia fet posar una persona nua, fet que significava segons les meves normes adapto-inventades, que cap participant del joc podia portar ni una peça de roba al damunt. Més calent que una teia i li vaig treure el tanga, el jersei i els sostenidors. La vaig començar a besar i frenèticament, però ella m’aturà i em digué que fins que no arribés a la casella 63, res de res! Vaig tirar el dau i vaig anar a petar a la 60... a on hi posava onanisme... li vaig suplicar que m’hi ajudés, però rient sorneguerament, s’hi negà; així que em va tocar fer anar la mà amunt i avall. Ella, però, m’aturà quan ja veia venir que acabaria explotant sol i va posar el dau amb un 3 damunt del taulell. Per fi, la casella 63! La fi! Allí, hi havia posat la foto dels nostres cossos nuus  que ens vam fer un llac perdut als Pirineus. Li vaig fer treure el paper que posava el seu nom, sota del qual hi havia escrit: t’estimo, vols fer l’amor amb mi? En llegir-ho, se m’abalançà al coll, em petonejà arreu, sobretot al bec i a les ales escrotals i es va posar a moure el seu culet damunt del bec, que per fi es podia atipar d’amor.  I mentre ens estimàvem, sonà el telèfon i la seva tia-àvia deixà un missatge al contestador: “Ivette, feliç aniversari! Vindreu demà a menjar una mica d’oca amb peres?”