Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Aquí, als EUA, visc al Hill Cottage, un edifici molt antic, del 1700 i escaig. És una casa declarada patrimoni nacional i que es troba dins de les cases protegides. És un lloc acollidor. El terra de la planta baixa és de rajola amb vells mobles de fusta i es puja a l’altell-dormitori per una escala de fusta. Els anys han provocat que aquesta caseta tingui totes les comoditats: llum, calefacció (perfectament dissimulada per no trencar l’harmonia), internet, una llar de foc, cuina perfectament equipada. Les portes es tanquen amb balda, com en temps antics. Les finestres permeten veure tots els camps nevats o verds, la immensitat d’aquest territori. Quan contemplo la caseta, en perfecte estat de conservació, penso les històries que segur que hi han ocorregut durant els gairebé tres segles d’història de l’habitacle. Quantes històries, quantes famílies hi han viscut? Què hi ha passat? Tanco els ulls i deixo córrer la imaginació per la història de la meva caseta provisional, el Hill Cottage.
Comentaris