Síria...

El bany de sang a Síria no s’atura. El dictador d’aquest país s’acarnissa, amb l’ajut de l’exèrcit, contra els dissidents. A Homs ja hi ha no sé quants milers de morts. I ni la Mitja Lluna Roja pot entrar a socórrer a les víctimes. El dictador i els seus sequaços deuen tenir por que es vegi el que succeeix. I mentrestant, la resta del món calla. Massa interessos comercial i econòmics hi ha per no ficar-s’hi. I com sempre, els indefensos, la gent civil és la que en pateix les conseqüències. Uns països no intervenen per no molestar-ne uns altres i viceversa. I la gent pateix i mor. I ningú no ho atura. Fàstic de capital. Fàstic de democràcia. Tristesa, molta tristesa. Quan s’acabarà aquest genocidi encobert i permès???

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís