Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
El bany de sang a Síria no s’atura. El dictador d’aquest país s’acarnissa, amb l’ajut de l’exèrcit, contra els dissidents. A Homs ja hi ha no sé quants milers de morts. I ni la Mitja Lluna Roja pot entrar a socórrer a les víctimes. El dictador i els seus sequaços deuen tenir por que es vegi el que succeeix. I mentrestant, la resta del món calla. Massa interessos comercial i econòmics hi ha per no ficar-s’hi. I com sempre, els indefensos, la gent civil és la que en pateix les conseqüències. Uns països no intervenen per no molestar-ne uns altres i viceversa. I la gent pateix i mor. I ningú no ho atura. Fàstic de capital. Fàstic de democràcia. Tristesa, molta tristesa. Quan s’acabarà aquest genocidi encobert i permès???
Comentaris