Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
Un altre element curiós, si més no, per a mi, és el menjar. Els supermercats són llocs oberts 24 hores a on pots trobar tot de coses que ni hauria imaginat que existien. No sé quantes varietats de pa, de iogurts, de llets i un fotimer de coses. Però una cosa que m’ha cridat l’atenció és el fet que moltes coses enlloc de ser dolces, com estem acostumats, són salades. Per exemple, la llet de soja no és dolça, sinó que conté sal, fet que es nota en el gust. També els hi deu agradar molt la canyella (afortunadament a mi també), ja que el gust de canyella és molt present en molts tipus de menja. I pel que fa al beure? Doncs res de begudes alcohòliques als supermercats, sinó en botigues especialitzades. Ni una trista cervesa. Però ja m’hi estic acostumant, una altra manera de fer i de viure, però per sort, a casa em puc fer un bon tros de pa amb tomàquet per recordar-me dels gustos de la meva terra!
Comentaris