Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
Aquest és títol del genial poemari d’Edu Sívori Alt, un gran poeta argentí i millor persona establert a Girona i prologat per Luis Eduardo Aute. Després del darrer “Peces mensajeros”, Sívori torna enamorar amb la quotidianitat que traspuen els seus poemes. Un punyent poema sobre la immigració, “Copito”; el que dóna títol al poemari “Mariposas en el estómago” o “Bombarderos de Chupa-Chups”, pels nens víctimes de les guerres com la d’Iraq. Dintre les pàgines hi podem trobar també el poema “¿Quieren más poesía?”, les tendres línies de “La niña del bosque de can Ginebreda”, una distorsió de la vida a “Distorsiones de la vida cotidiana”, les elucubracions de “Flotando en una mancha de aceite” o la historia de “La cuarentona”. Però si hi ha un poema que m’ha agradat i arribat especialment és “Lévantate y anda”, tota una declaració de principis i d’amor a la vida. Deixeu que se us omplin els estómacs de papallones...
Comentaris