Geocaching (un conte)

Fa mig any que s’han aficionat a això d’anar a buscar petits tresors amagats per ciutats i camps, en llocs de fàcil i accés i altres de difícil trobar. Tot va començar banalment, després de llegir l’auge d’aquesta nova modalitat d’oci. Un diumenge a la tarda, després d’una plaent migdiada, van decidir sortir a conquerir els tresors amagats a la seva ciutat. Amb l’ajuda dels telèfons mòbils es van llançar a l’aventura. La tarda els passà volant: 5 geocachings en 4 hores, més un cafè per recuperar forces inclòs. Repetiren activitat el següent dimecres, abans d’anar al cinema. I el següent cap de setmana es decidiren a buscar-ne per la muntanya. Després d’una nit de passió que els deixà baldats, decidiren no matinar. I per agafar forces per la divertida jornada a la muntanya, després d’un cafè amb llet i un dònut, un clau i cap al cotxe i muntanya amunt a buscar els geocachings emmagatzemats dins els telèfons mòbils. En van trobar un prop d’un llac, un altre dins d’una bardissa i un tercer dintre l’entrada d’un cau de conills. I entre geocaching i geocaching, tal s’havien proposat, es van donar mútuament: entre el primer i el segon, ella va menjar-li la branca més prominent del tronc del noi i entre el tresor de la bardissa i el del cau, ella va explorar el conill de la noia amb la llengua. De tornada cap a casa, a ell se li encengué una bombeta a la ment. Dit i fet. L’endemà mateix s’hi posà, mentre ella va quedar amb les amigues per fer un cafè i tertúlia de dones. Aprofitant que els dos tenien temes d’última generació, va dedicar-se a buscar pel web una pàgina que li indicava com codificar missatges amb el codi QR, aquell que es pot desxifrar amb del mòbil. I va escriure una sèrie de missatges en aquest codi, va preparar una sèrie de geocachings ben particulars ajudant-se de tàpers, capses de caramels amb imants enganxats i vells pots de carrets de fotografia i els anà a amagar per dintre casa seva i també per tot el veïnat. Al vespre, després de sopar, mentre es posaven al llit, ella veié un paper damunt del llit amb el primer codi, que desxifrà gràcies al seu aparell de telèfon. El primer missatge deia: “Demà quan et llevis, mira dins de la dutxa abans d’obrir l’aixeta”. Ella somrigué, el besà i s’adormí entre els seus braços. L’endemà, quan s’aixecà, marxà directe a la dutxa. En obrir la porta hi trobà un pot de carret de fotografies que contenia un caramel en forma de sexe femení i dos codis. El primer deia que ell tenia ganes de menjar-se el caramel de la noia després d’engolir el que contenia el carret. Ella, tota nua, li anà a pessigar el culet, s’estirà a llit, li donà amb la seva boca el caramel i s’obrí de cames per tal que el seu estimat llepés el caramel tant com li plagués. Un cop ella obtingué també el seu caramel orgàsmic, llegí el nou codi: amagada sota la bústia de la senyora Angelina hi havia un nou tresor. Però era dilluns i la noia havia d’anar a treballar. Passà el dia amb el nas entaforat remenant papers a l’oficina i mirant de reüll el rellotge cada dos per tres. Per fi, es feu l’hora de plegar. Recollí les coses, passà per la fleca i quan la fosca ja era imperant, a sota la bústia de la bona dona que els hi venia els ous, hi trobà una capsa metàl·lica adherida. Se la posà dins de la butxaca i prosseguí el camí fins a casa seva. Un cop allí, quan encara el seu company havia d’arribar, l’obrí. A dins, com no, codis. En aquest cas n’hi havia quatre un dau i un full de paper amb 6 etiquetes que s’arrencaven i davall les quals hi devia haver algun missatge o text. El primer codi deia que tirés el dau. El segon deia que estirés l’etiqueta del número que li havia sortit, així ho feu i sota el número 1 hi trobà una única paraula: fel·lació. Acte seguit, llegí el tercer codi, que li suggeria que fes el que la sort li havia designat. I quan estava a punt de desxifrar el quart, sentí com s’obrí la clau de la porta. El xicot la saludà amb un bes, ella li’n regalà un altre i quan encara el noi no havia ni deixat la jaqueta al penjador, ella ja li tenia els pantalons i els calçotets avall i la minga dins de la boca. Així passaren una bona estona fins que ell s’hagué de repenjar a l’ampit de la porta quan li tremolaren les cames de plaer. Quan s’hagué sobreposat de l’instant a on tot és màgic i res no importa, ella li pujà la roba qu abans li havia fet baixar i se n’anà a fer el sopar. Soparen i s’explicaren el dia. I abans de les postres, ella es recordà de llegir el quart codi amagat. Era la pista d’on hi hauria el nou tresor: en aquest cas, en un pi que hi havia al parc del veïnat. Al matí següent, s’aixecà un pèl més aviat que de costum i després d’acomiadar-se del seu marit després de prendre un cafè amb molta llet, va fer marrada per poder passar pel parc, encara desèrtic i recollir la següent pista, aquesta volta amagada dins d’un petit tàper. Dins de la capsa només codis. El mòbil li va descodificar el primer: “si et va bé dinar amb mi, trucada perduda i llegeix el segon codi”. Li feu la perduda. El segon li deia “ a les dues a la porta des grans magatzems del carrer Comerç”. El matí se li escorregué entre trucades, mails i faxos. I a les dues menys un minut ja estava davant de la porta, a on va aparèixer el seu home amb una rosa que li regalà. La portà al self-service i dinaren. S’aposentaren en una taula allunyada i van fer peuets tot dinant. Es van treure les sabates. Ell li anà fregant la planta del peu pel sexe de la noia; les pells només estaven separades per la fina costura d’una mitja i una mica de roba interior. Ella, quan podia li acaronava l’entrecuix inflat amb les pinces que feien els seus dos peus. Després de fer postres, decidiren anar a fer el cafè dins d’un emprovador. Ella s’endugué un vestit i ell entrà, a no deixar-li posar, més aviat a treure-li la poca roba que portava per fer-li salvatgement l’amor. Aguantaren els gemecs, ja que al provador del costat sentiren com una senyora es queixava se li havien enganxat els gafets de la faixa a la camisa que s’estava provant. Un cop la dona es va lliurar dels maleïts gafets sortiren del provador i van marxar cadascú als respectius treballs. Ella, seguint les instruccions del seu company, s’ajudà del telèfon mòbil per saber què deia el tercer codi: “sota el teu coixí hi ha un últim codi”. La tarda li passà a poc a poc i només de pensar en el plaer que li havia provocat el seu company, només li venien ganes de reviure’l, així que es van tancar al lavabo i ella sola s’extasià. De tornada a casa comprà un parell de pizzes artesanes que només s’havien de posar al forn. Arribà i anà de pet a cercar sota el coixí, a on hi havia un codi i un regal. El codi deia: “obre el regal i fes el que vulguis. Sóc teu”. L’obrí i hi trobà un conjunt de roba interior vermell i negre, un consolador i un mocador verd de setí. Somrigué, es dutxà i posà les pizzes al forn. Quan ell arribà de fer de voluntari amb un grup de nens amb famílies desestructurades, ensumà una olor de pizza només d’entrar per la porta. Ella el saludà i com que ja era tard, van engolir les pizzes regades amb una mica de vi blanc. El noi estava sorprès de que la seva parella no li hagué fet cap comentari sobre el codi ni els regals. Ella, agafant-lo per sorpresa li tapà els ulls amb el mocador verd i li digué que ara li donaria postres. El portà fins al llit, el despullà tendrament i l’immobilitzà amb unes bufandes lligades a les extremitats. Va recórrer la seva pell tantes vegades com va voler, va untar el sexe del noi amb nata i després de convertir-li els testicles amb bombons, se’ls hi va menjar. Un cop va estar tipa, el deslligà i li va treure el mocador. I li va donar quatre codis que ella havia preparat mentre s’escalfaven les pizzes i la seva imaginació: ell esclafí a rialles, els desxifrà i va seguir les ordres. La va desvestir per deixar només a la vista la roba interior que ell li havia regalat. La va deixar amb el vestit d’Eva posat només ajudant-se de la boca. L’estirà sobre el llit i s’ajudà del consolador per penetrar-la mentre li llepava i mossegava al punt a on ella més li agrada. Feu múltiples combinacions amb el consolador, els dits, la llengua i els llavis fins que ella gairebé li suplicà que volia tenir l’últim orgasme de la sèrie sentint-lo a ell a dins. I així ho feu. Empalmat com anava, no li costà gaire penetrar-la amb la postura del missioner per passar a continuar el joc drets, asseguts, amb ella al damunt, d’esquenes, estirats, de costat... fins que gairebé a l’uníson es posaren a gemegar sense reprimir-se. En aquest moment, mentre encara estaven recuperant el ritme normal de respiració, ella agafà el mòbil i un últim codi que li feu desxifrar. Amb les mans tremoloses ell va poder llegir a la pantalla: “Geocaching trobat: orgasme! Orgasme!”

Comentaris

JúliaUG ha dit…
M'ha agradat molt! És la primera vegda que em passo per aquest blog, però et felicito per totes les actus!

Salutacions,
Júlia UG juliaug.blogspot.com

Pd. l'única cosa que et diria, canviar la lletra o fer-la una mica més gran perquè costa una mica de llegir.
Evita ha dit…
Moltes gràcies Júlia per passar-t'hi! Canviaré la lletra! Salut!!! :)

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís