Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Abans de venir a passar aquesta temporada a Amèrica, la meva cosina em va regalar un llibre, “Les cendres d’Angela” (http://ca.wikipedia.org/wiki/Les_cendres_d%27%C3%80ngela) de Frank McCourt (http://ca.wikipedia.org/wiki/Frank_McCourt) . És una novel·la autobiogràfica sobre la infantesa d’aquest senyor, cruenta alhora que divertida. Tot un exemple d’autosuperació davant les adversitats i de ganes de lluitar per canviar les coses. Frank, el fill gran d’Angela i Malachy explica les seves penúries de la seva família a Nova York, a on veu morir la seva germana Margaret, i més tard a la ciutat irlandesa de Limerick a on veurà morir també als seus germans bessons Oliver i Eugene, però creixerà amb els seus germans Malachy, Michael i Alphie. Hi ha moments que el llibre et fa somriure, mentre que en d’altres se’t posa un nus a la gola. El llibre, guanyador del premi Pulitzer el 1997, també té la seva versió cinematogràfica, dirigida per Allan Parker. “Les cendres d’Angela” m’han robat el cor. Un dels millors llibres i que més endins m’han arribat dels últims temps. Una llum d’esperança dins del món!
Comentaris