El santuari de Queralt

La setmana passada, entre nit i nit de Patum, vaig tenir la fantàstica ocasió de fer una escapada al santuari de Queralt, que segons la informació extreta de la xarxa, es troba al capdamunt de la Serra de Queralt. Està situat a una alçada de 1200 metres. Per la seva peculiar ubicació se l'ha anomenat el 'balcó de Catalunya'. L'amplitud del seu paisatge i les sensacions que provoca justifiquen pujar a Queralt. L'indret on avui s'aixeca el santuari correspon, segons que sembla, a l'espai que hauria ocupat el castell de Guillem de Berguedà (http://www.turismeberga.cat/website/tcultural_queralt_santuari.asp; http://ca.wikipedia.org/wiki/Santuari_de_Queralt; http://ca.wikipedia.org/wiki/Serra_de_Queralt_(Berga)). Des del càmping a on estàvem allotjats vam fer una petita excursió entre els boscos de l'Alt Berguedà, embaladint-nos amb el paisatge, recordant com devien ser les caminades que feien els càtars que habitaven aquelles contrades (per a on hi ha una part de la ruta dels Bons Homes, una ruta a peu que recorre les principals places dels càtars). Tot caminant vam observar la bellesa de la vegetació, vam beure de les fonts, vam observar escaladors i vam acabar al balcó de Catalunya. Després d'observar la petita verge de Santa Maria de Queralt, passejar pel mirador i omplir-nos els ulls d'imatges inesborrables vam retornar tot sentint la remor del riu. Una passejada totalment recomanable i que serví per recordar que a la meva terra hi ha bellíssims indrets per anar descobrint! :-)

Comentaris

Filip ha dit…
Fa cinc estius, mentre encara tenia l'empresa de treballs forestals, vaig estar treballant molt a la vora d'aquí, a la finca de l'Estany, just a sota els Rasos de Peguera... feiem una tallada selectiva de pi negre, el qual era arrossegat mitjançant cavalls, i jo desemboscava després amb el camió. Vivíem a la mateixa casa, sense llum ( teníem una placa fotovoltàica que ens permetia veurens-hi mentre feiem el sopar, i llegir alguna cosa abans d'anar a dormir ). Va ser un estiu dur, moltes hores de feina, però alhora molt gratificant per l'entorn on estàvem i per la feina ben feta ( manteníem una reserva de gall fer ) No hi he tornat més, però no em sabria cap greu fer una escapadeta per visitar aquelles muntanyes.
Evita ha dit…
Quina història! :-) Personalment trobo que el Berguedà té una zona natural espectacular i mai et canses de perdre't-hi!

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís