El santuari de Queralt

La setmana passada, entre nit i nit de Patum, vaig tenir la fantàstica ocasió de fer una escapada al santuari de Queralt, que segons la informació extreta de la xarxa, es troba al capdamunt de la Serra de Queralt. Està situat a una alçada de 1200 metres. Per la seva peculiar ubicació se l'ha anomenat el 'balcó de Catalunya'. L'amplitud del seu paisatge i les sensacions que provoca justifiquen pujar a Queralt. L'indret on avui s'aixeca el santuari correspon, segons que sembla, a l'espai que hauria ocupat el castell de Guillem de Berguedà (http://www.turismeberga.cat/website/tcultural_queralt_santuari.asp; http://ca.wikipedia.org/wiki/Santuari_de_Queralt; http://ca.wikipedia.org/wiki/Serra_de_Queralt_(Berga)). Des del càmping a on estàvem allotjats vam fer una petita excursió entre els boscos de l'Alt Berguedà, embaladint-nos amb el paisatge, recordant com devien ser les caminades que feien els càtars que habitaven aquelles contrades (per a on hi ha una part de la ruta dels Bons Homes, una ruta a peu que recorre les principals places dels càtars). Tot caminant vam observar la bellesa de la vegetació, vam beure de les fonts, vam observar escaladors i vam acabar al balcó de Catalunya. Després d'observar la petita verge de Santa Maria de Queralt, passejar pel mirador i omplir-nos els ulls d'imatges inesborrables vam retornar tot sentint la remor del riu. Una passejada totalment recomanable i que serví per recordar que a la meva terra hi ha bellíssims indrets per anar descobrint! :-)

Comentaris

Filip ha dit…
Fa cinc estius, mentre encara tenia l'empresa de treballs forestals, vaig estar treballant molt a la vora d'aquí, a la finca de l'Estany, just a sota els Rasos de Peguera... feiem una tallada selectiva de pi negre, el qual era arrossegat mitjançant cavalls, i jo desemboscava després amb el camió. Vivíem a la mateixa casa, sense llum ( teníem una placa fotovoltàica que ens permetia veurens-hi mentre feiem el sopar, i llegir alguna cosa abans d'anar a dormir ). Va ser un estiu dur, moltes hores de feina, però alhora molt gratificant per l'entorn on estàvem i per la feina ben feta ( manteníem una reserva de gall fer ) No hi he tornat més, però no em sabria cap greu fer una escapadeta per visitar aquelles muntanyes.
5 de juliol del 2011, a les 22:19
Evita ha dit…
Quina història! :-) Personalment trobo que el Berguedà té una zona natural espectacular i mai et canses de perdre't-hi!
6 de juliol del 2011, a les 9:56
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Imatge
Hivern Estimo la quietud dels jardins i les mans inflades i vermelles dels manobres. Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vells damunt la neu. Estimo els arbres amb dibuixos de gebre i la quietud dels capvespres vora l'estufa. Estimo les nits inacabables i la gent que s'apressa sortint del cinema. L'hivern no és trist: És una mica malenconiós, d'una malenconia blanca i molt íntima. L'hivern no és el fred i la neu: és un oblidar la preponderància del verd, un recomençar sempre esperançat. L'hivern no és els dies de boira: és una rara flexibilitat de la llum damunt les coses. L'hivern és el silenci, és el poble en silenci, és el silenci de les cases i el de les cambres i el de la gent que mira, rera els vidres, com la neu unifica els horitzons i ho torna tot colpidorament pròxim i assequible
Més informació

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Imatge
Un sonet per a tu mare, i un per a tu pare, avui que fa anys que em vau regalar la vida!   UN SONET PER A TU Un sonet per a tu que em fas més clar tant el dolor fecund com l'alegria, un sonet amb els mots de cada dia, amb els mots de conèixer i estimar. Discretament l'escric, i vull pensar que el rebràs amb discreta melangia, com si es tractés d'alguna melodia que sempre és agradable recordar. Un sonet per a tu; només això, però amb aquell toc lleu de fantasia que fa que els versos siguin de debò. Un sonet per a tu que m'ha permès de dir-te clarament el que volia: més enllà de tenir-te no hi ha res.   Martí i Pol, Miquel. “Un sonet per a tu” . Andorra (postals i altres poemes). Edicions 62. Barcelona, 1989.    
Més informació

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

Imatge
  Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans!    Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
Més informació