Alguer, arribada i primer dia!

Divendres marxem de Girona que ja és ben fosc. El vol fins a l’Alguer (http://ca.wikipedia.org/wiki/L'Alguer ) es fa curt i sense ni gairebé adonar-nos-en ja som a l’illa de Sardenya. Només de baixar de l’avió busquem un taxi que ens pugui encabir a tots per a portar-nos a l’alberg, l’hostal de l’Alguer, situat a Fertilia, a tocar de l’Alguer. No n’hi ha cap de suficientment gros i acabem agafant dos taxis, que ens costen 20 euros cadascun per un trajecte de poc més de 6 km. La cursa fins al lloc és tota una aventura, amb un taxista que se salta línies contínues i no respecta gairebé ni els stop. Arribem i ja ens envien a l’habitació, molt espaiosa, situada en uns mòduls. M’agrada comprovar que el senyor que ens atén parla la meva llengua, també oficial a l’Alguer. Els mobles són d’una tonalitat verdosa molt agradable, i després de sortejar-nos els llits, fem un tast de la cervesa de l’illa i la fem petar fins que la sort ens venç. No dormim gaires hores, ja tenim ganes d’aprofitar el dia i ens llevem d’hora. Mentre degustem l’esquifit esmorzar, em trobo amb una exalumna. Ens posem a xerrar i ella i el seu company s’ofereixen a portar-nos a la ciutat, a l’Alguer, per recollir la furgoneta que tenim reservada. Un cop a la ciutat, el blau del mar, més intens que mai amb el sol radiant, ens saluda. Anem a recollir la furgoneta, retornem a l’alberg a buscar la resta i ens posem en marxa fins a la primera destinació del dia, Capo Caccia (el cap de la caça) (http://www.sardegna.com/en/capo-caccia/ ; http://ca.wikipedia.org/wiki/Cap_de_la_Ca%C3%A7a ) . Allí aparquem la furgoneta i ens delectem amb la vista que es veu. Decidim pujar muntanya amunt i després d’esbufegar una mica sota el sol espaterrant, arriba la recompensa d’unes vistes impressionants. Em sento com un ocell amb ganes d’emprendre el vol, de pregonar als quatre vents la sensació de llibertat que m’envaeix. Baixem i agafem de nou la furgoneta, vorejant la costa; poc després agafem una carretera que ens portarà fins a llac de Baratz; el llac ens decep, car no hi ha res més que una gran eutrofització de la zona a on som capaços d’arribar. Hi estem poc i reemprenem la marxa; de camí cap a Stintino (http://en.wikipedia.org/wiki/Stintino;  http://www.stintino.net/Eng_index.htm  ; ) ens aturem en una petit “supermercat” a peu de carretera. Hi entrem i només hi ha com una vella barra de bar i unes quantes lleixes gairebé buides; la dependenta, una vella senyora amb un braç enguixat ens serveix alguns panets, llaunes de tonyina, una mica d’embotit i aigua; serà el nostre dinar que engolirem una vegada hàgim arribat a bella platja de sorra blanca de la Pelosa (http://www.minube.com/rincon/playa-a341771  ).Una vegada aparcada la furgoneta (la zona blava va a preu d’or!) anem directament a l’aigua. Ja abans d’arribar la imatge de la sorra blanquíssima i l’aigua gairebé turquesa ens han fet venir ganes de capbussar-nos! Davant nostre hi ha una torre de vigilància, un horitzó clar, un sol radiant; un altre instant de llibertat, de sentir la vida amb tota la seva esplendor! Després de refrescar-nos una mica amb l’aigua no precisament molt calenta, aprofitem per dinar amb tota la cleca de sol tenallant-nos el clatell. Un cop satisfeta la panxa, parem el sol una bona estona, ens refresquem, ens fem fotos i... marxem. Ens parem a comprar quatre queviures i enfilem el costerut camí fins al poble de Castelsardo (http://www.castelsardo.net/ ; http://en.wikipedia.org/wiki/Castelsardo  ), damunt d’una enorme roca i amb un castell que permet la visió de gran part de la costa. Després de pagar un parell d’euros, visitem l’interior, ens passegem damunt pedres carregades d’història i quan el dia entra en letàrgia, contemplant la bellesa d’una posta de sol mediterrània, retornem cap a l’hostal, passant per Sàsser; ens abillem ràpidament i marxem cap a la part històrica de l’Alguer, a on després d’uns quants intents, acabem trobant aparcament. Ens endinsem a les muralles que encerclen una història, la meva història, la història del meu país. Trobem una pizzera i hi entrem ràpidament a satisfer la gana (delicioses les pizzes!). Amb la panxa ben plena, comencem a desfilar pels carrers i carrerons, tots escrits tant en italià com en català (però desgraciadament no en sard!). Trobem la seu d’Òmnium allí, com també escoles d’alguerès. Anem fent petar la xerrada entre glop i glop de mirto (http://ca.wikipedia.org/wiki/Mirto_(licor) ) , la beguda típica de l’illa. Anem arran del mar, sentim la brisa a la cara, ens perdem de nou entre els carrers. Tanco els ulls i per uns instants imagino com devia ser la vida fa una bona colla de segles enrere; com les dones feinejaven, com els homes es passaven hores damunt les barques, etc. Finalment, ja retornant a la realitat, ens asseiem a una terrassa a prendre una copa, passem una agradable estona xerrant i explicant històries i retornem a l’hostal, a on gastem unes poquetes horetes a descansar cos i ment...

(La imatge correspon a la vista que s’ofereix des del cap de la Caça!)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís