Pròxima estació: L'Alguer

D'aquí a unes hores, si res no ho impedeix, que espero que no, tindré l'oportunitat de tornar a visitar la ciutat catalana de Sardenya, és a dir, l'Alguer (http://ca.wikipedia.org/wiki/L'Alguer). Ja fa temps vaig tenir l'oportunitat d'anar-hi, però era hivern i es veia una ciutat endormiscada. Espero que ara, amb el sol en el seu zènit, vegi la ciutat viva. Una ciutat a on encara en alguns indrets perviu la meva llengua, el català. Segons la viquipèdia, l'origen del català va ser el següent : "L'Alguer té una població de 43.831 habitants (2009). La població de la ciutat va ser substituïda per colons catalans de les comarques del Penedès i el Camp de Tarragona després d'un aixecament popular contra el rei Pere el Cerimoniós. A finals de 1354, la població queda molt reduïda per la fam, després de mig any de setge, i els resistents algueresos són expulsats o esclavitzats. És per això que fins fa relativament poc la llengua majoritària de la ciutat era el català, en la seua varietat algueresa. Des de la fi de la Segona Guerra Mundial, però, la immigració de gent de parla sarda, l'escola, la televisió i els diaris de parla italiana han fet que menys famílies l'hagin transmès als fills". Ja tinc ganes de banyar-me a les aigües de Sardenya, de sentir parlar el seu peculiar català, de veure de nou el mural de la Unitat per la llengua... ! :-)



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís