Per elles i ells...
Dissabte a la nit, sota el cel estrellat de Berga i en el transcurs del festival Rebrot, mentre escoltava la cançó que deixo a continuació, la ment va divagar i va retornar molts anyes enrere, en època de la Guerra Civil i la postguerra. Mentre escoltava la lletra i la melodia de "Si demà no tornara" dels Obrint pas, inclosa dins del nou CD-llibre Coratge vaig pensar en el meu avi Miquel, tancat al camp de concentració francès d'Argelès-sur-mer, en l'oncle Narcís, enterrat en algun lloc que algun dia espero saber, en el tiu Tomàs, obligat a fer de picapedrer a les Canàries, etc. Som una generació que no hem de permetre que tot el sofriment que van patir els nostres avis i àvies quedi en l'oblit. En homenatge, per a tots vosaltres, perquè no oblidem, perquè som hereus de la vostra lluita per un món de persones i pobles lliures, per un món més just i solidari.
I si demà no tornara
La por em desvetla
a les nits sense dormir
i sent el vell revòlver
que descansa sobre el pit
en aquest bosc humit
els silenci és l’enemic
a trenc d’alba partim
seguint les llums del matí
Travessem l’aurora
entre els cingles del massís
en aquestes muntanyes
sobreviure és resistir
hem canviat mil cops de nom
però tots sabem qui som
guerrillers supervivents
combatents de l’últim front
Unes flames roges
cremem el nostre horitzó
la casa on dormirem
és un esquelet de foc
han matat el masover
ens solia refugiar
anit em va somriure
quan ens vam acomiadar
La lluna ens recorda
que som com estels errants
ombres d’una guerra
perduda en sendes de fang
i quan la foscor em venç
acaricie en soledat
un record en blanc i negre
el motiu del meu combat
I si demà no tornara
al lloc on et vaig deixar
vull que recordes que un dia
joves com nosaltres vam marxar a lluitar
armats d’amor i coratge
i un clavell roig amagat
combatrem fins l’últim dia
sota bandera de la llibertat
Comentaris