Alguer, segon dia i ja i ja tornada a casa

De nou ens aixequem aviat en el nostre segon i últim dia l’Alguer. Ens n’anem a esmorzar i el dia no comença gaire bé, ja que la senyora que ens ha de servir posa mala cara perquè arribem just, i a més, de manera poc educada ens diu que no servirà al nostre company que encara no ha arribat. Esmorzem i després de recollir, marxem.... altra volta cap al Capo Caccia, a on el dia abans ens vam oblidar de visitar la cova de Neptú (http://ca.wikipedia.org/wiki/Cova_de_Nept%C3%BA ).  Després d’aparcar la furgoneta, baixem gairebé els 600 escalons que hi ha des del com del penya-segat fins a l’entrada de la cova. La baixada, sota un bell sol, es fa curta, entre bromes, fotografies i la bellesa del paisatge. Un cop arribem a l’entrada de la cova, però, no hi entrem pas, ja que els 12 euros que ens demanen ens en fan desistir. Contemplem el llac, flanquejat per les estalactites i les estalagmites. Intento descobrir si el rei Neptú està per allí, però no reïxo en l’intent J!  De nou pugem escales amunt tot sentint la brisa del mar a la pell. La propera parada de l’excursió és la torre del Bulo, des d’on després d’una petita caminada, hi arribem, tot escoltant cançons d’Obrint pas. Des de la torre contemplem l’espectacle del sol reflexat damunt del mar i hipotetitzem sobre com devia ser la vigilància del golf, a jutjar per la posició de les torres. Al cap d’una estona pugem de nou a la furgoneta i marxem cap a l’Alguer. Allí aparquem i tornem a perdre’ns pels carrers vells, els carrers vestigi de l’herència catalana. I tot després d’haver-nos fet unes quantes fotos davant del mural que parla de la Unitat de la Llengua. Després de fer unes quantes voltes, acabem dinant en un restaurant i amb la panxa ben plena passem pel carrer de Mallorca, el carrer de les Monges, etc. Comprem alguns records que ens recorden (mai més ben dit!) que l’Alguer és catalana; ens fem fotos amb les catapultes que voregen les muralles, juguem com nenes i nens oblidant-nos que som adults, contemplem el color del mar i... el viatge comença a finir. Retornem la furgoneta, agafem el bus i anem fins a l’aeroport, a on després d’esperar-nos una estona, retrobar l’exalumna i xerrar amb ells, pugem a l’avió i retornem a l’altre part del meu país. Fins la propera, Alguer! J

La foto correspon a l'entrada de la cova de Neptú