De fora vingueren i de casa en tragueren...

Ara són les campanes de Sant Mori, a l'Alt Empordà, les que han importunat als urbanites que vénen de cap de setmana a les nostres contrades. El so de les campanes és quelcom molt característic de la vida quotidiana a pagès, però hi ha qui no ho entén. Sincerament, si no els agrada aquest so, que es quedin a casa seva. I com aquest exemple tindríem també el de les vaques de Llanars, a les quals els han fet lligar l'esquella perquè no "molestin" els turistes. I per no parlar de la gent que s'ha comprat una segona residència al costat de granges de polls de tota la vida, a les que ara fan tancar perquè la ferum de la vida a pagès els molesta. I em pregunto:  a tota aquesta colla d'hipòcrites no els molesta el fum i la contaminació de les seves ciutats? No els molesta el soroll eixordidor del trànsit en hora punta, no els molesten els crits dels vianants i les olors de les fàbriques? Ràbia, em fa molta ràbia que vinguin de fora a imposar el seu "benestar" davant de formes de vida centenàries, davant de maneres de fer molt arrelades a pagès. Clar i català: per mi es poden quedar a casa seva a tocar els collons! Visca la vida rural, visca la pagesia, la ferum de fems, les campanes, les esquelles!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol