De camí a Chaouen


De camí a Chaouen

Dins un bus,
com si una pel•lícula passés davant dels meus ulls,
em submergeixo en el costerut camí.
Camps verds,
belles muntanyes senyorials,
i algun llac esgarriat.
Burros carregats;
em pregunto si potser d’il•lusions i utopies.
Infants jugant a pilota enmig un fangar.
Sabates estripades
perdent-se entre les oliveres,
recollint el fruit de l’esforç.
Un mercat de pobresa,
dins una estació de desolació.
La sega a mà,
un rierol engolint la pluja,
custodiat per minarets il•luminats amb tons ataronjats.
Pastors contemplant el ramat,
bastó en mà i casaca protectora de desolació.
Un món antic dins la voràgine moderna.
Un món aparentment feliç,
qui sap,
en un present sense gaire futur
de camí cap a Chaouen



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís