Chauoen


Chauoen
Verd i blau lluiten
per regnar enmig del Rif.
Una ciutat celestial
construïda vers el cel,
barreja blancs, blaus i verds.
Vestimentes i làmpades de tots colors
apareixen dins un mercat de frescor,
per péixer la vida naixent a cada racó.
Només el càntics de dolor i adéu
i els peus damunt les llambordes
esquerden la vida quotidiana,
en un camí de comiat,
sense mans de mare acompanyant el darrer camí
d’una vida acabada de finir.
Les olors de les espècies impregnen
l’aire humit
i amaguen les històries de la vida
perduda enmig les muntanyes del nord del Marroc,
a la blava Chaouen.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís