La setmana passada es va consumar un fet que, malauradament, es veia a venir. CiU ha pactat amb el PP, sí, aquell mateix partir que va portar el nostre Estatut al tribunal constitucional, aquell partit xenòfob que va contra els immigrants i tot el que tingui signe identitari català. I ben contents que n’estan ells! Torna la dreta més rància a governar el meu país, a imposar una sèrie de retallades que afecten l’estat del benestar, però no el benestar dels burgesos, sinó el de les persones que treballem dia a dia. Sincerament, se’m va regirar l’estómac en sentir la notícia: no hi ha altres partits no espanyolistes amb qui negociar? No hi ha diferents realitats polítiques al parlament per parlar i avenir-se a un acord, si cal fent certes concessions? CiU, com era d’esperar, ja s’ha apoltronat ràpidament i es casa (com també era d’esperar) amb la dreta afí, amb aquella que té com a objectiu aniquilar el nostre país. Et felicito CiU (irònicament, per no plorar davant del patetisme de la situació...).
"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol
Hivern Estimo la quietud dels jardins i les mans inflades i vermelles dels manobres. Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vells damunt la neu. Estimo els arbres amb dibuixos de gebre i la quietud dels capvespres vora l'estufa. Estimo les nits inacabables i la gent que s'apressa sortint del cinema. L'hivern no és trist: És una mica malenconiós, d'una malenconia blanca i molt íntima. L'hivern no és el fred i la neu: és un oblidar la preponderància del verd, un recomençar sempre esperançat. L'hivern no és els dies de boira: és una rara flexibilitat de la llum damunt les coses. L'hivern és el silenci, és el poble en silenci, és el silenci de les cases i el de les cambres i el de la gent que mira, rera els vidres, com la neu unifica els horitzons i ho torna tot colpidorament pròxim i assequible
Comentaris