La setmana passada es va consumar un fet que, malauradament, es veia a venir. CiU ha pactat amb el PP, sí, aquell mateix partir que va portar el nostre Estatut al tribunal constitucional, aquell partit xenòfob que va contra els immigrants i tot el que tingui signe identitari català. I ben contents que n’estan ells! Torna la dreta més rància a governar el meu país, a imposar una sèrie de retallades que afecten l’estat del benestar, però no el benestar dels burgesos, sinó el de les persones que treballem dia a dia. Sincerament, se’m va regirar l’estómac en sentir la notícia: no hi ha altres partits no espanyolistes amb qui negociar? No hi ha diferents realitats polítiques al parlament per parlar i avenir-se a un acord, si cal fent certes concessions? CiU, com era d’esperar, ja s’ha apoltronat ràpidament i es casa (com també era d’esperar) amb la dreta afí, amb aquella que té com a objectiu aniquilar el nostre país. Et felicito CiU (irònicament, per no plorar davant del patetisme de la situació...).

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol