Un preciós poema de Màrius Torres
Que bonica que és l'amistat!
TRES AMIGUES
La primera és caliu. Com les llars ben cintrades,
És humana per llei, i espurnejant per joc;
Alegre, hospitalària, bon company com el foc,
Dóna sempre escalfor, i crema de vegades.
La segona és perfum. Com un matí d’abril,
Sols per l’olor que en fa sabem les flors que amaga;
Té la suavitat del bàlsam per la llaga,
El seu contacte és fresc com un llençol de fil.
I la tercera és resplendor; segons va l’aire,
A vegades és clar de lluna i altres llamp;
Sap escurçar els camins, i omplir d’ocells el camp,
I quan ve, sentim sempre que ens arriba d’enlaire.
Feliç aquell qui pot, amb tota humilitat,
Viure en la triple gràcia de la seva amistat.
La primera és caliu. Com les llars ben cintrades,
És humana per llei, i espurnejant per joc;
Alegre, hospitalària, bon company com el foc,
Dóna sempre escalfor, i crema de vegades.
La segona és perfum. Com un matí d’abril,
Sols per l’olor que en fa sabem les flors que amaga;
Té la suavitat del bàlsam per la llaga,
El seu contacte és fresc com un llençol de fil.
I la tercera és resplendor; segons va l’aire,
A vegades és clar de lluna i altres llamp;
Sap escurçar els camins, i omplir d’ocells el camp,
I quan ve, sentim sempre que ens arriba d’enlaire.
Feliç aquell qui pot, amb tota humilitat,
Viure en la triple gràcia de la seva amistat.
Comentaris