Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
Fa una setmana, al monarca de l’estat veí el van operar a Barcelona d’un nòdul pulmonar. Aquest senyor, pagat en temps de crisi, amb els nostres diners, es va operar amb diners públics, sense ni gairebé llistes d’espera, mentre que arreu del país hi ha multitud de gent que ha d’esperar mesos i mesos per a poder ser operada. I ell, per ser el cap d’estat designat per en Franco, salta per damunt de tothom. A l’hora de la veritat, pel que es veu, aquest senyor va estar en una clínica privada que està dins de la pública (cosa no il·legal però poc ètica), sense pagar res... I després es queixen dels catalans... Em fa moltíssima ràbia que aquest senyor tingui un sou pagat per tothom, privilegis dels quals ningú més gaudeix tan sols per ser qui és... És hora de dir prou, prou als borbons i dir que el que ens cal és la independència! 
Comentaris