Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Fa un parell de setmanes va morir Juan Antonio Samaranch, president d’honor del COI. Però a més, aquest senyor havia estat un franquista declarat, que va anar contra Catalunya en múltiples ocasions. I ara que ha mort, tothom a lloar-li tot. Ningú sembla que ara es recordi del passat d’aquest senyor, un dels que més es va oposar a la creació del comitè olímpic català entre d’altres. Va ser un impulsor de l’esport, sí, però no cal el desplegament espanyolista que hem hagut de viure a casa nostra. I per més inri, alguna ment il.luminada vol canviar el nom de l’estadi olímpic Lluís Companys, sí, del nostre president assassinat pel franquisme, pel d’aquest senyor. Aquí hi ha hagut transició. Em sembla que el passat que alguns creuen ja superat encara continua ben present...
Comentaris