La innocència i la tendresa infantils

Ja fa una bona colla de dies, com ja vaig comentar, a Brunyola vam celebrar la consulta per la independència del nostre país. Entre totes les activitats que hi vam organitzar, n’hi va haver una que em va entendrir especialment: l’animació infantil. Va ser un bon exercici veure com la mainada animava als més grans a cantar i a ballar, provocant que els anys acumulats a les còrpores de molts desapareguessin per uns instants i les ànimes es tornessin totes infantils. La il·lusió dels petits s’encomanà als grans i per una bona estona, sota la majestuositat del castell hi regnà la innocència, essent els infants i les ànimes des infants que tots portem a dins els que impregnaven l’atmosfera. Tan de bo aquest infant que totes i tots portem a dins sortís més sovint; segur que el món seria molt més humà!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís