Combinat


COMBINAT

Llenço, barroerament, el gel
de l’enèsim combinat.
De fons, el murmuri amplificat
d’una melodia sense ritme.

El glaçó es va desfent,
barrejant-se amb el terra enganxós.
I demano un nou beure alcoholitzat.
Amb gel, esclar.

I sortosament arriba l’efecte placebo,
tota la nit anhelat.
Ja vola el cervell;
s’expandeix fins arribar a la catarsi exultant.

El gel ja és aigua,
i esdevé l’oblit exasperant
dels teus llavis de mel

Però a la boca
hi tinc el fel,
amarg,
de l’alcohol destil·lat
amb llàgrimes de sal.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís