Ara que és temps de flors...


TEMPS DE FLORS
A la ciutat dels Quatre Rius,
Sota el sol exultant,
Passegen els amants,
Contemplant esmaperduts
La primavera florint a cada racó

L’Onyar fa l’ullet als clavells
El Galligants somriu a les roses
El Güell acarona la margarita,
E Ter s’embaladeix amb les petúnies.

El Barri Vell senyoreja,
Ben engalanat,
Davant els visitants,
Sovint ignorants,
De la memòria amagada,
Rere les pedres de la història.

Arriba l’horabaixa,
Murmuren les fulles,
Al compàs del vent.
I sota una sobtada tempesta,
S’esqueixen els pètals,
Talment els cors trencats,
Dels amants abandonats.

Girona, temps de flors,
Girona, temps de plors.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol