Sardenya (I): l'arribada

Divendres al matí, sense haver de matinar molt, agafem el bus que ens portarà a l’aeroport. Ganes de començar el viatge, passar bones estones, i què millor que un esmorzar conjunt a la terrasseta de l’aeroport a l’espera que surti el nostre vol. Xerrem, mengem i de seguida arriba l’hora d’embarcar. El vol es fa curt; en menys de dues horetes sembla que hàgim d’aterrar damunt del mar de Cagliari! Però per sort ho fem a la pista! Dinem al mateix aeroport, en un improvisat picnic damunt la gespa que hi ha davant de l’aeoport. Amb la gana satisfeta, anem a recollir la furgoneta de lloguer: quin luxe! Una Vito nova de nou places semiautomàtica! Pugem i anem a buscar el lloc a on tenim reservat per dormir, amb l’inestimable ajust del GPS. Ens fa perdre una miqueta, però al final arribem al destí. Truquem al timbre i ens obre la porta una senyora amb una cara tota estranyada, dient que no sap res de la nostra reserva ni de senyor amb qui hem contactat. Després d’uns moments de nervis, veiem que ha estat una confusió i que ens hem equivocat de casa! Quin espant! Ens dirigim a la que sí que havíem reservat (vegeu la foto!) i ens surten una mare i una filla a rebre’ns. Ens ensenyen un garatge magníficament reconvertit en apartament i ja ens hi instal.lem. Però com que encara queda molt dia, agafem la furgoneta i anem a un poble que ens han recomanat, Villaputzu. El GPS, però, sembla que ens vol fer la guitza i ens fa passar per una carretera infernal de corbes, que amb el mareig que provoquen no deixen acabar de gaudir del tot de la bellesa del paisatge. Al final, arribem a destí, donem un vol i anem a la cerca d’un supermercat per comprar queviures. El trobem i ens passem una bona estona decidint menús i begudes. Paguem i retornem a l’apartament, a on ens preparem un bon sopar, regat amb cervesa i vi. I per postres, un animadíssim joc de cartes, que barrejat amb uns quants glops de licors varis es va allargar fins ben entrada la matinada...