Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
No fa pas molts dies que he acabat de llegir el llibre de Toni Soler titulat “L’última carta del president Companys”, un llibre amè, molt divertit i que plasma l’avarícia dels polítics d’una manera molt satírica. L’argument de la novel·la gira entorn de la creació d’una utòpica màquina del temps que permet el retorn del president Companys als nostres dies i de com veure com l’Honorable s’adapta a la voràgine del nostre temps. Alhora, amb molt d’humor, la novel·la s’endinsa en els tripijocs polítics i els interessos que mou el poder. També el llibre és un bon pretext per reivindicar de nou la figura del gran president, assassinat vilment pel franquisme en un judici injust. De totes maneres, no n’explicaré res més, car us recomano que el llegiu! 
Comentaris