Democràcia, de veres? (II)

Continuant amb exemples d’aquesta democràcia que en realitat no ho és gaire, tenim el cas de la Núria Pòrtulas, la noia de Sarrià de Ter acusada de pertànyer a alguna organització terrorista fantasma. Encara dura la pantomina d’aquesta farsa, sense proves contra ella. A Girona i rodalies s’estan fent multitud d’actes de solidaritat amb ella, malgrat els intents repressors. Mentre la Núria espera sentència, els corruptes, els capitalistes que no fan res més que embutxacar-se una bona pila de diners, continuen lliurement pel carrer. A més, ara es veu que en aquesta democràcia espanyola en la que estic obligada a viure, tampoc es pot mirar enrere i investigar el passat, el maleït i tenebrós franquisme... Cal que disfressin aquesta farsa sota el nom de democràcia...?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís