Algunes reflexions de Madrid

Madrid, la capital d’Espanya, d’un estat que respecto com a tal però del qual m’agradaria ben aviat ser-ne independent. Tot i les connotacions polítiques, Madrid és una bonica ciutat, amb l’impressionant parc del Retiro, la plaça del Sol, etc. I la gent, una mica de tot. Alguns feixistes que no suporten veure cap persona amb una camiseta del Barça (fins al punt d’arribar a amenaçar), i d’altres que s’ho agafen divertidament i demanen fins i tot fotografies. Gent amb al ment oberta i gent amb la ment obtusa, com a tot arreu. Ràbia de veure que no et respecten allí. I també curiosa fou l’anècdota que ens ocorregué al parc del Retiro. Durant el partit de velles glòries futbolístiques, vam penjar una senyera. Mentre les televisions no emetien en directe, no hi va haver cap problema, però de seguida que començà l’emissió ens la van fer treure. Per què? No crec que fos per motius publicitaris, car no tapava cap cartell de cap espònsor. I d’això en diuen democràcia. Amb tot, amb quedo amb la gent de ment oberta i sobretot, amb l’alegria d’haver pogut retrobar la família i compartir-hi unes hores!
(La imatge correspon al jardí vertical que hi ha al caixa Fòrum)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís