Un mail

Aquests dies m’ha arribat un mail que ara reprodueixo. Una curiosa manera d’explicar el fantasmagòric finançament que el govern de l’Estat veí, amb la connivència de la Generalitat, ens ha imposat. Senzillament, el millor finançament seria el d’una Catalunya independent!
“Cafè per a tots en versió cervesera
Cada dia 10 homes es reuneixen en un bar per xerrar i beure cervesa.
El compte total dels deu homes és de 100 €.

Acorden pagar de la manera proporcional, amb la qual cosa la cosa seria més o menys així, segons l'escala de riquesa i ingressos de cadascun:
Els primers 4 homes (els més pobres) no paguen res.
El 5è en paga 1 €.
El 6è en paga 3 €.
El 7è en paga 7 €.
El 8è en paga 12 €.
El 9è en paga 18 €.
El 10è (el més ric) en paga 59 €.

A partir de llavors, tots es divertien i mantenien aquest acord entre ells, fins que, un dia, el propietari del bar els va crear un problema: "Ja que vostès són tan bons clients," els va dir, "Els vaig a reduir el cost de les seves cerveses diàries en 20 €. Ara els costarà la beguda 80 €. "

El grup, però, es va plantejar seguir pagant el compte en la mateixa proporció que ho feien abans.
Els quatre primers van seguir bevent de forma gratuïta; la rebaixa no els afectava en absolut.
Però què passava amb els altres sis bevedors, els que realment paguen el compte? Com havien de repartir-se els 20 € de rebaixa de manera que cadascú rebés una porció justa?

Van calcular que els 20 € dividits en 6 eren 3,33 €, però, si restaven això de la porció de cadascú, llavors el 5è i 6è home estarien cobrant per beure, ja que el 5è en pagava abans 1 € i el 6è 3 €. Aleshores el barman va suggerir que seria just reduir el compte de cadascú per, aproximadament, la mateixa proporció, i va procedir a calcular la quantitat que cadascú hauria de pagar.
El 5è bevedor, el mateix que els quatre primers, no en pagaria res: (100% d'estalvi).
El 6è en pagaria ara 2 € en lloc de 3 €: (estalvi 33%) El 7è en pagaria 5 € en lloc de 7 €: (estalvi 28%). El 8è en pagaria 9 € en lloc de 12 €: (estalvi 25%). El 9è en pagaria 14 € en lloc de 18 €: (estalvi 22%). El 10è en pagaria 49 € en lloc de 59 €: (estalvi 16%).

Cadascun dels sis pagadors estava ara en una situació millor que abans: els primers quatres bevedors seguien bevent gratis i un cinquè també.
Però, un cop fora del bar, van començar a comparar el que estaven estalviant.
"Jo només vaig rebre un euro dels 20 € estalviats," va dir el 6è home: va assenyalar al 10è bevedor dient "Però ell en va rebre 10!"
"Sí, és correcte," va dir el 5è home. "Jo també només estalvio 1 €; és injust que ell rebi deu vegades més que jo."
"Veritat!!" , Va exclamar el 7è home. "Per què rep ell 10 € de rebaixa quan jo n’he rebut només 2? Els rics sempre reben els majors beneficis!"
"Un moment!", Van cridar els quatre primers al mateix temps. "Nosaltres no hem rebut res de res. El sistema explota als pobres!"

Els nou homes van envoltar al 10è i li van donar una pallissa.

La nit següent el 10è home no va anar a beure, de manera que els nou es van asseure i van beure les seves cerveses sense ell. Però a l'hora de pagar el compte van descobrir una cosa inquietant: Entre tots ells no junta el diners per pagar ni tan sols la meitat del compte.

I així és, els catalans són els que més paguen perquè són els que més riquesa produeixen, en conseqüència haurien de gaudir de grans avantatges.

La comunitat que paga més impostos són els que haurien de rebre més beneficis.

Poseu impostos molt alts, ataqueu-los per ser els que més produeixen, i el més probable és que no apareguin mai més. De fet, és quasi segur que començaran a beure a algun bar a l'estranger on l'atmosfera és una mica més agradable.”