Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
La setmana passada vaig llegir una història de solidaritat i fortalesa. Potser no són els adjectius més adequats, però tampoc hi desentonen. La història és d’un poble d’Alemanya, Fassberg. En aquesta població de la Baixa Saxònia hi ha l’Hotel Gerhus, a on durant més de dos mesos es van aplegar un grup de nazis, el dirigent dels quals és un fervent partidari de la negació de l’Holocaust. Però la majoria de veïns estaven en contra de tant indesitjables hostes a l’hotel i es mobilitzaren per aconseguir-ne el desallotjament. Moltes protestes fins fer fora els qui creuen, malauradament, en la existència d’una raça superior. Malgrat aquest èxit, però, hi ha el perill que els ultradretans tornin a instal·lar-se a la població. Però com diuen els habitants de Fassberg, si ells hi tornen, els oriünds tornaran a fer força per desallotjar-los. Tota una història per creure en la bonhòmia de les persones i que encara som humans i no deshumanitzats. Endavant amb la lluita contra el feixisme i el nazisme! Sort, companys, i gràcies per aquest exemple de resistència pacífica. La pau també porta a la victòria.
Comentaris