Quatre germanes

Ja fa alguns anys que no es veuen, malgrat que mantenen contacte telefònic sovint. Les quatre ja entrades en la vellesa, després d’unes vides dedicades a tirar endavant en el difícils anys de la postguerra. Vides separades físicament per diferents circumstàncies, però no emocionalment. Sempre han sabut l’una de l’altre, s’han enviat fotos de fills i néts, han tingut múltiples converses sobre les seves anècdotes i preocupacions, sobre els seus riures i els seus plors. I avui, potser per última vegada es veuran cara a cara. I ho saben. Perquè el destí mai se sap què depara. I potser per aquesta incertesa viuen aquests instants compartits intensament, amb emoció continguda. S’abracen. I els seus ulls diuen que s’estimen.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís