Enyor


Enyor
Davant del mar
Els ulls perduts a l’horitzó,
Malauradament,
Sense esdevenidor.

Serra les dents,
Prem els punys,
I un crit desesperat
Mor abans de ser vomitat

El cos desitjat,
Ara no és més que fum volatilitzat,
Sense cap explicació
L’ amant ha marxat.

Enyor de les seves mans
Enyor de les converses
Enyor del silencis
Enyor de tot
Enyor de l’amor.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís