Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
Aquest seria el títol genèric de la trilogia del suec Stieg Larsson, una sèrie de tres llibres que comença amb “Els homes que no estimaven les dones”, continua amb “La noia que somniava amb un llumí i un bidó de gasolina” i acaba amb “La reina en els palau de la corrent d’aire”. Tres llibres que com es diu tradicionalment, s’empassen. Tres relats, molt ben connectats que permeten endinsar-se en el món de la investigació periodística i en la freda societat sueca. De com una cadena d’errors intencionats pot acabar en un gran escàndol. Un cop comences a llegir, t’endinses sense aturador en les vides d’en Mikael Blomkvist i la Lisbeth Salander, un viatge apassionant i entretingut. Trames molt ben lligades i construïdes, imaginatives, per bé que no gens descabellades. Tot i això, em vaig perdre una mica amb els noms suecs de barres i carrers, però no deixa de ser una petita anècdota! Senzillament, una boníssima trilogia per endinsar-s’hi en els dies d’estiu, d’hivern, tardor o primavera! 
Comentaris