Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Una tarda de finals d’agost, a la capital de l’Alt Empordà. Una munió de gent aplegada en una de les múltiples places que acullen el festival Acústica. I a l’escenari, Cesk Freixas, el cantautor de Sant Pere de Riudebitlles a qui el PP i Ciutadanos li volien prohibir l’actuació. Però no. Un cor de veus cantant les cançons d’en Cesk i també, proclamant un gran clam a la llibertat de les persones, a la llibertat dels pobles, a la llibertat d’expressió. Moments molt tendres i emotius; en l’aire una màgia estranya, barrejada amb la tramuntana empordanesa, un nou vent per canviar les coses i la societat, per fer-la més crítica, més solidària, més humana. I les veus que dissabte no van callar, malgrat els intents d’aquells que no saben què vol dir realment la paraula democràcia. I no callaran. Perquè junts som molts i tot i que ho hagi dit un munt de vegades, guanyarem la partida al feixisme, al masclisme, a la injustícia, etc!
Comentaris