Reflexions

Una tarda de finals d’agost, a la capital de l’Alt Empordà. Una munió de gent aplegada en una de les múltiples places que acullen el festival Acústica. I a l’escenari, Cesk Freixas, el cantautor de Sant Pere de Riudebitlles a qui el PP i Ciutadanos li volien prohibir l’actuació. Però no. Un cor de veus cantant les cançons d’en Cesk i també, proclamant un gran clam a la llibertat de les persones, a la llibertat dels pobles, a la llibertat d’expressió. Moments molt tendres i emotius; en l’aire una màgia estranya, barrejada amb la tramuntana empordanesa, un nou vent per canviar les coses i la societat, per fer-la més crítica, més solidària, més humana. I les veus que dissabte no van callar, malgrat els intents d’aquells que no saben què vol dir realment la paraula democràcia. I no callaran. Perquè junts som molts i tot i que ho hagi dit un munt de vegades, guanyarem la partida al feixisme, al masclisme, a la injustícia, etc!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís