Estiu

Són dies feixucs d’agost. L’estiu al zenit. El sol escalfa, indolent, les closques d’aquells qui gosen desafiar-lo en passejos al migdia, mentre que torra els cossos estassats a les platges o que s’arrisquen a fer rutes muntanyenques. Els vespres es fan xafogosos, tot s’alenteix, fins i tot les idees. Cerveses vespertines, acompanyades de llargues xerrades amb els amics i amigues, passejades amb bicicleta, banys quan la lluna comença a despuntar. Festes majors fins a la matinada, retrobament de vells amics, mentre que a d’altres se’ls perd la pista escampats pel món. Llargues cues a la carretera, preus abusius per alguna beguda o menja, turistes escampats arreu, que fan que una passejada pel barri vell de Girona es converteixi en una improvisada cursa d’obstacles... En fi, és l’estiu, a on tota cuca viu!

Comentaris

estrip ha dit…
a veure si les cuques agafen el camí de tornada, que entre la calor i les aglomeracions, tot costa més i tenim menys paciència! Ai, la calor!

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol