Amor d'anys

Fa una bona colla d’anys que comparteixen la vida, però enlloc de desgastar l’amor, aquesta convivència l’ha augmentat fins a límits insospitats. Se la mira, amb tendresa, amb mig somriure. Li serveix diligentment el plat, li posa l’aigua i li besa la galta. Poc després de començar l’àpat ella es queixa que té fred. Ell sense res més a l’abast que un tovalló de paper, li fa un improvisat xal. Ella li agraeix besant-li la mà. Després del menjar, ella prova d’aixecar-se però les cames li fan figa. I ell, malgrat la pesantor de le seves, s’aixeca, s’arrapa a una cadira i l’ajuda a moure’s. S’agafen de bracet i caminen vers el seu destí, vers a l’amor etern.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís