Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
La setmana passada vaig assistir a un concert d’un duet anomenat Titot i David Rosell. Després d’una bona colla d’anys de no escoltar-los, se’m posà la pell de gallina en sentir cançons que en el seu moment foren icones dels meus dies. Records, històries viscudes entremig de moltes rialles, somnis i il·lusions, i també, perquè no dir-ho, barrejat amb alguna que altre llàgrima. Bona companyia, rememorant les estones viscudes, i il·lusió per les que han de venir. Forces renovades amb lletres i melodies que s’havien amagat en els viaranys de la memòria, noves interpretacions i noves ganes de canviar el món, de viure noves experiències i sensacions, de senzillament VIURE! Quin gran revival!
Comentaris