Avui fa un any que vaig començar a escriure el meu primer post. Han passat moltes coses, la Terra ha girat sobre si mateixa moltes vegades, ha tingut temps de donar una volta a l’astre rei i ja tornem a ser barraques a Girona. Al món ha aparegut una suposada crisi provocada pels grans poder fàctics, malauradament continuen les guerres i encara no s’ha trobat cap solució per la SIDA per exemple. Però durant aquest any també he tingut l’oportunitat de conèixer nous països, noves cultures, nova gent i tenir a la meva gent, als meus amics i amigues, a la meva família al meu costat per viure dia a dia. La vida m’ha regalat moments que perduraran en mi mentre la memòria no em jugui cap mala passada, mentre que la vivència d’altres situacions s’ha perdut, per sort, pel cervell. Escriure diàriament aquí és un plaer, una manera d’alliberar-me de les tensions i compartir les alegries! Gràcies!
Ja fa unes quantes setmanes que a Hondures hi va haver un cop d’Estat i el president legítim, Zelaya va ser derrocat i obligat a marxar de la seva pàtria. Tot i el rebombori inicial, el suport de la majoria d’estats de sud-amèrica i les mobilitzacions internacionals, sembla que tot això ha quedat en l’oblit. El gran gegant nord-americà, els EUA, ja han donat implícitament els seu suport a aquest cop d’estat, orquestrat pel senyor Bush. I ara què passarà en aquest racó de món? S’aturaran totes les reformes promogudes pel govern? La voluntat del poble quedarà desligitimada? I els mitjans de comunicació, els que han d’informar del que succeeix, callen. Poques són les notícies que apareixen sobre Hondures en els diaris i televisions. Per què callen? Tot un seguit de preguntes sense resposta. Per quan, vertaderament, una democràcia del poble?
Comentaris
si no vius allí, sincerament, és difícil jutjar, però pel que he llegit i m'he informat, Zelaya havia començat algun que altre projecte social intentava millorar la qualitat de vida de classes bastant desfavorides. Però sobretot el que critico és el silenci mediàtic que s'ha imposat, com si el problema s'hagués fet fonedís. L'actualitat mana, però els problemes hi són i crec que no s'han d'amagar! Merci pel comentari!
Felicitats per l'escrit Eva....quan deixaran prosperar als pobles de llatinoamèrica??
Hi ha molts governs al món que han estat elegits a les urnes i s'han apoderat del poder d'una forma diguem no molt democràtica, Tots sabem que quan un és al poder, té molts recursos per explotar, i molts de dubtosos del seu caràcter democràtic.
I que qüestioni a Zelaya no implica que estigui a favor que al poder si hagi d'arribar com ho ha fet Michelleti, que crec que així m'ha interpretat l'Anna. De cap manera.