A tu

Tu que ets l’al·licient de cada matí,
a qui aspiro albirar quan els ulls se’m desclouen
Tu que m’escalfes amb el teu esguard,
que m’il·lumines el viatge.

Tu que dones color als meus cabells
i calor a les meves mans sempre fredes.
Tu, que sempre t’amagues quan s’acosta la tempesta,
etern covard darrera els núvols i la fosca que te tapen.

Tu, bell i silenciós amic, m’alimentes la pell
la salut i l’avenir.
A tu astre rei, sol de la meva vida.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís