Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
Ahir vaig anar al concert que es va realitzar després d’un dinar popular per donar suport a la Núria Pòrtulas. Una sala plena de gent de diverses edats, tothom gaudint de la música, de l’ambient, de la gent, de ser persones. Converses, melodies, somriures, infants jugant, amics xalant. Un diumenge diferent, amb companyonia i bona música, per donar suport a la Núria i alhora reclamar el l’abolició de la retrògrada i tortuosa llei antiterrorista! 
Comentaris